Com es troba de la lesió?
Bé. Després del Nadal vaig començar a entrenar amb l´equip sense problemes. Les sensacions són molt bones i estic a disposició de l´entrenador. Ell decidirà.
No juga un partit des de l´octubre. Se li ha fet llarg?
Molt. Quan vam detectar la lesió vaig haver d´estar un mes aturat, sense poder córrer ni fer res. Ara ja estic en dinàmica de grup i amb moltíssimes ganes d´aportar coses.
«Any nou, vida nova», diuen...
Així mateix m´ho he de prendre! Al final del 2016 no vaig poder demostrar tot el que porto a dins, ni ajudar l´equip en moments complicats. Ara, per sort, estic bé.
Ja no només al final d´any. La primera meitat va patir un descens amb el Llevant.
També, també. La dinàmica era molt negativa i complir l´objectiu de la permanència va costar tant que no ho vam aconseguir. A nivell col·lectiu les coses van anar bastant malament i personalment no he acabat gens bé el 2016. Ha estat un any per oblidar, sí.
Curiositats del futbol; podria reaparèixer contra el Girona.
Sí, quines coses. I a més, contra un gran rival. Està en un excel·lent moment. És un dels equips punters de la categoria. Nosaltres tenim ganes de fer un molt bon paper contra ells i guanyar-los.
He arribat a llegir que vostè compara el Girona amb el Reial Madrid. M´ho explica?
Em refereixo a nivell físic, d´intensitat i verticalitat. És un equip que no s´ho pensa dues vegades. A més, aquí m´han explicat que els últims dos cops que ha visitat La Romareda hi ha guanyat per 0-3. És un dels rivals més complicats de tota la categoria.
Raül Agné torna a ser el seu entrenador. Què tal la seva relació?
Molt bé! Amb en Raül tinc una relació personal molt bona. Amb ell i també amb la resta del cos tècnic. Si jo vaig treure el cap a la categoria amb el Girona, ell es pot dir que també i que ha anat evolucionant amb el pas dels anys.
Agné, Masferrer, Narcís Julià, vostè... Quants retrobaments!
Sí, es curiós. Fa anys que no els veia. Ens hem tornat a trobar emmig d´un projecte difícil, en el que cal anar dia a dia. Tenim una massa social que ens apreta. Cal gestionar-ho tot plegat. Tant de bo al final de l´any els puguem brindar el que desitgen, que és pujar.
Saragossa és una de les places amb més pressió. Com ho porta?
Sí, n´hi ha, però ja m´agrada que la gent apreti i empenyi. Així ningú es pot relaxar. Tothom té ganes d´animar perquè senten que el nostre objectiu també és el seu.
Més d´un estiu ha sonat el seu retorn a Montilivi. Què hi ha de cert de tot plegat?
Si li sóc sincer, no hi ha hagut mai cap interès. El meu nom sortia als mitjans i els meus familiars em preguntaven, però res. Potser més endavant, perquè la meva porta sempre estarà oberta.
En què ha canviat el Xumetra que va deixar Girona al d´ara?
M´he enriquit tàcticament, he coincidit amb entrenadors molt bons que m´han ajudat. Ara jugo més per l´equip que no pas per mi. Amb el temps m´he adonat que si aporto el meu granet de sorra i no només corro, el grup se´n beneficia.
Què en recorda del Girona?
En guardo molt bons records. Hi vaig arribar que el club estava a Tercera i el vaig deixar a Segona A. Els dos primers anys van ser boníssims i després, tot i haver-nos de salvar patint, també van ser profitosos perquè vam assolir els objectius.
Serà especial retrobar-s´hi?
Sempre ho és! A més, ara feia temps que no jugava contra ells...
