El Girona va començar l´any de la millor manera possible, gua­nyant a La Romareda, i com no podia ser d´una altra manera, Pablo Machín va comparèixer més satisfet que mai, esforçant-se per no elevar el discurs i deixar-se emportar per una eufòria que sí que anit es va començar a encomanar entre l´afició. El tècnic va considerar el triomf «importantíssim», perquè tot i que «sembli que per a nosaltres aquest camp sigui talismà, ens enfrontem a un gran equip». A Machín no li van caure els anells per admetre que «el Saragossa ha entrat millor al partit» i va subratllar que havien sabut «patir» per canviar la decoració a la segona part. Una de les claus de la victòria va ser aquesta. Al vestidor, durant el descans, «hem ­corregit algunes coses perquè ens feien mal amb Cani i Lanzarote jugant entre línies» i també va considerar que Ángel «feia dubtar molt els nostres centrals». Amb això «reajustat», segons l´entrenador del Girona, «hem entrat molt millor a la segona part i el marcador ha acabat sent just». El 0-2 manté els blanc-i-vermells segons, una fita que Machín considera que «els rivals ens estan posant molt difícil».

Al tècnic visitant li van fer una pregunta repetida després a Raül Agné: Llevant, Girona i Getafe (i potser també caldria haver-hi inclòs el Cadis) juguen una lliga a part? L´entrenador local va dir que sí, «el partit d´avui ho ha demostrat, però també hi ha d´altres maneres d´ascendir, i si no que li ho preguntin a l´Osasuna»; Pablo Machín, en canvi, va mantenir el seu discurs de manual. «No hi he ni pensat. Queda molta lliga. Nosaltres hem de mantenir la humilitat, sabem que cada vegada som més respectats, però en tres jornades les coses poden canviar». Segons ell, el que més l´omple és que el Girona «competeix» arreu on va «i així es pot guanyar a qualsevol camp». Tant moderat va voler ser que potser en va fer un gra massa dient que «encara ens queden uns 15 punts per assolir el primer i principal objectiu, la permanència».

Machín va admetre que la idea era evitar riscos en els primers minuts i que el Saragossa «ens ha exigit molt» fins que a la segona part van rectificar obrint més per les bandes Portu i Borja per tapar el joc per dins dels locals. La davallada física del Saragossa a la represa també hi va influir per igualar les forces i acabar siguent superiors. Arribats a aquest punt, el tècnic tampoc va perdre la diplomàcia quan la premsa local li va demanar si creia que havia guanyat la partida a Agné: «No crec que els entrenadors siguem els protagonistes, nosaltres mirem de donar una sèrie de línies mestres als jugadors. A la primera part Lanza i Cani ens han fet mal des de les línies intermiges, i Ángel ha fet un formidable treball. Potser li deixàvem massa espai entre línies i a la segona part ho hem mirat de cor­regir sent una mica més ambiciosos arriscant i no deixant que rebessin la pilota tan a prop. El futbol és dels futbolistes».

L´entrenador del Girona no sap «ben bé per què» La Romareda s´ha convertit en un camp talismà però va recordar que «en la meva primera visita aquí amb l´equip vam perdre després de l´expulsió de Bigas, un jugador del nostre filial». Segons ell «Saragossa se´ns dóna bé i ens agrada donar alegries a la nostra afició que, tot i que és modesta, es deixa notar cada vegada més i li agrada especialment aquest desplaçament». L´equip va tornar a casa ahir mateix a casa en autobús. Ara al segon classificat de la Lliga 1,2,3 se li obre un calendari amb dos partits seguits a Montilivi contra Còrdova i Sevilla Atlètic que el poden acabar de propulsar cap a la consolidació del lloc d´ascens directe.