Han passat 116 dies des que Kiko Olivas es va lesionar a Palma. Aquella mateixa tarda de setembre, amb el jugador abandonant capcot el terreny de joc i veient-lo amb cara de pocs amics l'endemà a l'aeroport, estava clar que no es tractava de només un ensurt. Pocs dies més tard, el club emetia un comunicat en què explicava que li havien quedat afectats el peroné i també tres lligaments del turmell. En total, se li diagnosticava un repòs aproximat d'entre «quatre i sis setmanes», període que s'ha allargat més del compte. Molt més. Els terminis més optimistes van quedar enterrats quan, passat un mes i mig, al jugador encara se'l veia molt més fora que a dins. Amb Ramalho funcionant a la dreta i la defensa millorant els seus registres en sintonia amb tot l'equip, Kiko, el cos tècnic i els fisios i metges van apostar que el millor era anar amb calma, sense presses. I així s'ha esperat fins ara, al gener. Per fi, la lesió ha quedat oblidada i Kiko Olivas s'entrena amb total normalitat. Sense molèsties. Sense problemes. És un més del grup, un autèntic fitxatge d'hivern per a Machín, que veu com la nòmina de centrals, força minvada durant la temporada, se li comença a ampliar.
Al retorn de Juanpe un cop superats els seus problemes a les costelles, el que l'ha dut a la titularitat en les últimes jornades, se li ha d'unir la tornada de Kiko Olivas. S'uneixen als Ramalho, Alcalá i Pablo Marí, tots ells a disposició del cos tècnic. Els altres dos, Richy i Mas, són un cas a part. Mentre que el primer encara no fa net del tot dels seus problemes al genoll esquerre, el banyolí ultima la seva posada a punt abans de sortir cedit a un Segona B. Malgrat tot, amb Kiko, Machín veu com la seva nònima de centrals es reforça. Recupera així un dels seus pilars bàsics la temporada passada; un futbolista que havia encetat el curs a l'onze, on no ha tornat des que es va lesionar. L'andalús, entén que ara li serà difícil entrar, però no perd la paciència ni molt menys les ganes de tornar a jugar. «M'estic entrenant amb normalitat, com qualsevol altre jugador. Estic preparat per quan sigui necessari jugar. És cert que he d'anar agafant encara ritme, confiança i m'he d'adaptar de nou a la competició. Però la lesió està oblidada», deia ahir Olivas a l'entrada de Montilivi, abans de dedicar la tarda a fer una suau sessió al gimnàs amb la resta de l'equip.
És conscient que el rendiment del grup i també de la defensa és altíssim, així que té coll avall que «em costarà entrar» a l'onze. «La dinàmica és molt més bona i sóc del parer que, com menys coses es toquin, millor per al col·lectiu. Però és evident que vull jugar i treballaré per posar-li les coses difícils a l'entrenador». De la lesió admet que se li ha fet «una mica llarga», bàsicament perquè «mai m'havia lesionat», però no és del parer que l'espera s'hagi allargat més del compte. «No hi havia terminis. El turmell no em deixava de molestar i tots volíem anar amb paciència». Tot i haver-ho «paït» bastant bé en general, recorda amb certa amargor els primers dies. «Quan anava amb crosses em sentia incapacitat. Va ser el més dur. Després, veient-me millor, em vaig animar», recorda. Ara, el proper pas és serà jugar de nou.
