Resten encara massa jornades per començar amb el joc psicològic de la pressió que suposa jugar abans o fer-ho després que els rivals directes. Ara bé, sí i que és evident que si el Girona és capaç d´endur-se els tres punts aquest vespre del Martínez Valero, clavarà un altre -l´enèssim- cop de puny sobre la taula en la lluita per l´ascens. Els gironins hi arriben embalats després de quatre victòries consecutives i d´una sèrie de vuit triomfs en les nou últimes jornades. Tot són elogis i floretes cap al conjunt de Pablo Machín que, tanmateix, en comptes de creure-s´ho i debilitar-se, va demostrar diumenge passat contra el Sevilla Atlètic que si s´ha d´arremangar i empastifar-se de fang fins a les orelles per sumar tres punts, també en sap. Avui a Elx, en principi, no hi haurà un terreny de joc xop i enfangat com el de la setmana passada i tornarà recuperar el futbol de solidesa, control, insistència i efectivitat que han fet del Girona el segon millor equip de la competició fins ara. Machín només té la baixa per lesió de Richy mentre que Felipe Sanchón, Cámara, Angeliño, Eloi Amagat i Pablo Marí es van quedar a casa per decisió tècnica. La gran novetat és el retorn de Kiko Olivas a una llista quatre mesos després de la lesió al turmell que es va fer a Palma. També torna Granell, un cop superat un procés gastrointestinal.
El retorn de Borja García es perfila com la principal novetat a l´onze titular del Girona. L´estat del terreny de joc de Montilivi va fer que Machín apostés per jugar amb dos referents en punta d´atac (Longo i Sandaza) en detriment del madrileny. Avui, en canvi, l´italià podria ser el sacrificat. Caldrà veure també si el tècnic manté Maffeo a l´onze o bé si dona l´alternativa a un Cifuentes, que comptarà amb la motivació d´enfrontar-se al club on es va formar. L´altre dubte és saber si Alcaraz cedirà el seu lloc a Granell o bé es mantindrà a l´onze després del seu bon partit. Al bàndol local, José Alberto Toril té les baixes del veterà Albacar, Mendi, i del flamant fitxatge Borja Valle. Tant l´exgironí Pelegrín com Hervías, amb molèsties, haurien d´estar en condicions de jugar.
Un dels molts al·licients del partit és la possibilitat d´igualar la millor sèrie de victòries (5) seguides en aquesta etapa moderna a Segona A. El rècord data del curs 2010-11 amb Raül Agné a la banqueta. A Machín, però, això dels rècords no l´amoïna gens. «El rècord que vull superar és el d´estar a Primera la temporada que ve», destaca. En aquest sentit, el sorià va valorar positivament l´estat d´eufòria que es viu entre l´afició tot i que va mirar de frenar-lo, una mica conscient que no serà un camí de roses d´aquí al juny. «Molta gent ja pensa com seran els partits contra Barça i Madrid l´any que ve a Montilivi. Està bé que s´il·lusionin però encara hem de treballar molt. Vindran èpoques dolentes i moments de flaquesa, segur», reflexionava. Dit això, el sorià veu perfecte encadenar més victòries. «Tant de bo arribem a les 5 seguides i a les 6 i a les 7...». Sobre l´Elx, Machín va destacar que «viu de dominar a través de la pilota i del joc combinatiu». El sorià va tenir paraules d´elogi cap al veterà Nino (38 anys). «Ningú regala res. Si és titular i màxim golejador és perquè s´ho mereix i de ben segur que serà un referent per a nosaltres per evitar que faci la seva feina».
Angeliño i els rumors
Machín no va voler entrar a valorar el cas Angeliño, fora de la llista ahir per «decisió tècnica». El gallec cedit pel City no veu clar tenir minuts al Girona i podria deixar l´equip abans de final de mes. En cas que fos així, el seu relleu seria el colombià del Rayo, Mojica. «Són rumors», va dir. La d´Angeliño, si es produeix, podria no ser l´única sortida abans del dia 31. Sobre la taula hi ha el cas de Mas, amb una oferta per anar cedit a un club català de Segona B. La porta de sortida és oberta i no seria d´estranyar que algun jugador es plantegés marxar, a la recerca de més protagonisme.
