Algun dia, més aviat que no pas tard, algú hauria d'escriure una tesi sobre el sorprenent cas dels carrilers esquerrans a Montilivi. Una posició que ha anat veient passar uns quants jugadors en un període de temps relativament curt; sobretot aquest any, amb casos dignes d'estudi. El primer, l'últim estiu, amb l'accidentat fitxatge d'Álex Menéndez. Dos dies va durar a Girona, abans de fer les maletes de nou cap a Gijón per culpa d'una greu lesió al genoll. El seu relleu, Saúl García, ha durat només una volta: sis partits de lliga i cap a Mallorca a buscar els minuts que no ha tingut aquí. Per cobrir la seva baixa, a principis de mes aterrava Angeliño Tasende, una jove promesa del Manchester City que venia a afegir més competència a Aday a l'esquerra. Ni un mes ha trigat el gallec a agafar la porta de sortida. Una decisió «merament esportiva», segons Quique Cárcel, ha acabat amb Angeliño també al Mallorca i un buit que calia ocupar. L'escollit, ja des de fa dies, era Johan Mojica. Però no va ser fins ahir que totes les parts van tancar l'acord perquè el colombià signés fins al 30 de juny. Arriba cedit pel Rayo Vallecano, sense opció de compra, i amb l'objectiu no només de jugar com més minuts millor, sinó també perquè una posició que al Girona sembla del tot maleïda, quedi coberta amb totals garanties, com a mínim, fins que s'acabi la temporada.
Passades unes negociacions «complicades» (perquè el Rayo no ho ha posat fàcil i perquè també el Getafe s'hi va posar pel mig dilluns, allargant l'acord), Quique Cárcel veia finalment complert el seu desig de vestir Mojica de blanc-i-vermell; i a la vegada, el del mateix jugador, que volia marxar de Vallecas per acabar aterrant a Montilivi. «Volia venir aquí i ja hi sóc. Ells volien comptar amb mi i jo volia venir. El seu interès ha existit des del primer dia i aquest ha estat un factor important que m'ha fet decidir per acceptar la seva proposta», deia ahir a la sala de premsa, secundat pel president Delfí Geli i pel mateix Cárcel. Després d'agrair a tothom (Déu inclòs) el seu fitxatge pel Girona, Mojica va destacar la «fam» del seu nou equip, on arriba per «aportar» el seu granet de sorra i «tot el meu potencial futbolístic». Dues són les seves metes. La primera, és que l'equip acabi pujant a Primera. «Vull que el Girona acabi campió de Lliga. Vull veure feliç la gent amb la qual hagi de treballar», deia el de Cali, dirigint més d'un elogi cap al seu nou club i companys: «M'agrada molt, juga amb amor per estar el més amunt possible. Si la competició s'acabés ara mateix, seria un nou equip de Primera».
Convençut que es pot adaptar a la perfecció al carril, una posició que encaixa de meravella amb les seves qualitats, Mojica el que vol ara és jugar. Bàsicament, perquè no ho fa des del mes de novembre. «M'entreno cada dia com si aquell cap de setmana anés a jugar. No ho he fet al Rayo per diverses circumstàncies i perquè l'entrenador comptava amb altres companys. Ho respecto i per això jo sempre m'he entrenat al màxim, tot esperant una oportunitat. Jo vull sempre estar a un bon nivell, sigui al Rayo o a qualsevol altre lloc. Estic molt motivat».
D'ell, Cárcel en va destacar les seves moltes qualitats, assegurant també que després d'unes «negociacions difícils» amb el Rayo, Mojica quedarà lligat fins al 30 de juny sense opció de compra. «Esperem que creixi com a futbolista amb nosaltres i després veurem què passa», deia, afegint que el colombià, per contracte, no es podrà enfrontar als madrilenys en partit de lliga. «Hem de respectar la seva decisió».
