La primera pregunta és obligada: com es troba de la lesió?

Estic molt bé. Aquesta setmana m'he començat a entrenar al cent per cent i estic a disposició de l'entrenador.

Era menys greu del que semblava?

Crec que fins i tot m'ha anat bé aturar-me un parell de setmanes. Aquestes molèsties ja fa anys que les arrossego; fa temps que jugo i m'entreno amb dolor. Ho he anat esquivant fins ara. Era millor parar, perquè si no corria el risc de fer-me mal de veritat.

Per tant, podria jugar contra el Girona?

Sí, sí. Estic en condicions per viatjar. A més, tornar a casa i em fa molta il·lusió.

Uns dies enrere, temia no poder ser en un partit com el de Montilivi?

Sí. Existia la possibilitat de no poder viatjar per la lesió. Si la meva evolució no hagués estat del tot bona, m'hauria quedat fora de la convocatòria, segur. Per sort sóc un futbolista que es recupera bastant ràpid de les lesions. Si no passa res estrany, viatjaré.

Tret d'aquest parèntesi per lesió, Isaac Becerra seguia fent d'Isaac Becerra encara que fos a un altre lloc: jugar-ho tot.

Sí. Les coses em van molt bé. És cert que vam començar amb una mala ratxa de cinc derrotes. A més, aquí es té poca paciència i ben aviat es va magnificar. Però hem redreçat el rumb i tornem a estar allà a dalt.

Ara que parla de la paciència; nota més pressió que no pas a Girona?

És cert que aquí tothom, el club, la premsa i l'afició és més exigent. No a tot arreu és de la mateixa manera, però això no vol dir que sigui pitjor, ni tampoc millor.

Coneixent-lo, suposo que aquesta pressió la deu portar prou bé, no?

Sí, la porto bastant bé. Sempre hi ha comentaris que poden molestar més que no pas d'altres, però ho respecto tot. No es pot agradar a tothom, sigui on sigui.

Aquest 2017, el Valladolid només ha perdut un partit i ha guanyat els altres tres. Arriben en un bon moment?

Sí. Portem una bona dinàmica de resultats i espero, tot i que per desgràcia del Girona, que així segueixi a Montilivi.

Per desgràcia.

Sí, perquè tinc molta estima al Girona, però em dec al Valladolid i diumenge sortirem a guanyar. Sempre he dit que signaria que pugéssim tots dos a Primera. Tant de bo. El Girona ho mereix perquè fa anys que ho persegueix; però jo també, que he fet uns quants play-offs quedant-me a les portes!

Abans em recordava aquella ratxa de cinc derrotes seguides. Com la va viure?

No va ser una bona ratxa, és evident, però al vestidor ho vam portar prou bé. La gent estava tranquil·la. Simplement, és que la piloteta no volia entrar. Vam tenir mala sort i punt.

Li va passar només començar la lliga. No es va penedir d'haver canviat d'aires?

No, no. Això ni m'ho vaig plantejar i menys quan la temporada acabava de començar. Per pensar així han de passar moltes altres coses dolentes. A més, hi havia molts jugadors nous i calia que l'engranatge funcionés.

Com veu aquest Girona?

Uf (sospira)... Els veig molt bé! Segueixo tots els seus partits i sempre que puc els dono l'enhorabona a través del grup de Whatsapp que tenim de l'any passat. Em trec el barret. M'alegraré de totes les coses bones que els passin. Hi vaig estar molt a gust a Girona, on em vaig sentir molt estimat. A més, vaig fer la ciutat una mica meva i l'entorn em va enamorar.

Ho troba a faltar?

Sí. És un lloc on he estat molt a gust.

El Girona és un clar candidat a pujar?

L'és. Ho tenia clar a l'estiu, i també quan no van començar gaire bé. Sempre he cregut que aquest equip estaria a dalt.

Li proposo un tracte: el Girona puja directe i el Valladolid fa el play-off

... (S'ho rumia) No! Només signo pujar tots dos directes. Fer un altre play-off i no pujar em mataria psicològicament!