Tot entrenador anhela l’èxit. Vol que el seu equip arribi el més amunt possible. Victòries, títols. La glòria. I per aconseguir-ho, és indispensable tenir un bon grup humà, sí, però també grans futbolistes. Excel·lents. Els millors. Pablo Machín sap on és. Girona no és el Barça, el Reial Madrid ni cap gran d’Europa. No es pot aspirar a dirigir Messi, Griezmann o Cristiano Ronaldo a les primeres de canvi. Coneix les limitacions del club i fins a on es pot arribar. Però ell, ambiciós de mena encara que vulgui sempre tocar de peus a terra, somiava a reforçar encara més la seva plantilla durant aquest mes de gener. Sospirava per un parell de davanters (Chuli i Sobrino), fet que hauria dotat d’encara més qualitat el seu atac. Al final, no ha pogut ser. Canvi de cromos al carril esquerre (Mojica per Angeliño) i un reforç a l’altra banda (Maffeo). I punt. És evident que no és el que a ell més li hauria agradat, però lluny de posar-hi mala cara, Machín és el primer a treure pit. A dir que el seu vestidor és el millor. Ahir, sense anar més lluny, es va passar mitja roda de premsa fent-ho. Es va mostrar del tot «satisfet» amb com ha quedat el vestidor després del mercat d’hivern, va reconèixer que Mojica està per jugar, va passar de puntetes pel cas Angeliño i, finalment, va confessar que durant aquestes setmanes al club li han ofert un munt de davanters.
«La plantilla que tenia al juny, la que tinc ara i la que tinc sempre és la que em farà ser millor o pitjor entrenador. La meva tasca és treure-li el màxim rendiment». Fins aquí, tòpic i poc suc. Ara, va ser dir que estava «satisfet» amb com s’havia mogut la direcció esportiva al gener, per deixar-se anar: «Sempre he dit que volíem tenir a un davanter diferent del que tenim i millor. No el vam trobar al juny, ni tampoc ara. Només em plantejava una o dues opcions (referint-se a Rubén Sobrino, que s’ha quedat a l’Alabès, i a Chuli, que ha decidit marxar al Getafe). Però si no els he pogut convèncer, cada cop m’han interessat menys». A tot això, hi afegia que «ens han ofert un munt de futbolistes, que estaven desitjant venir al Girona i que ho haurien fet amb condicions pitjors». Tot, per finalment no moure fitxa: «He decidit quedar-me amb el que tinc. M’han demostrat que són els màxims golejadors. No només els davanters, sinó que qualsevol ens pot ajudar i fer gols. Tots ells es mereixen que la confiança que els he tingut fins ara la mantingui. Podríem haver fet més fitxatges, però sempre he dit que si venia algú només era per millorar i marcar les diferències. No ha estat així i estic convençut que la plantilla que hi ha mantindrà aquest nivell i amb ells podrem complir tots els nostres objectius».
Mojica, disponible
Una de les poques cares noves d’aquest mercat d’hivern ha estat Johan Mojica. El colombià, presentat aquesta mateixa setmana i amb només tres entrenaments a les cames, podria debutar demà mateix contra el Valladolid. Tot i que no juga des del passat mes de novembre, Machín el veu en condicions de tenir uns minuts i està convençut que, si juga, rendirà. «Té una genètica que li permet agafar la forma ben ràpid. És un jugador explosiu i veloç; ara cal veure durant quants minuts pot mantenir aquest nivell», deia, assegurant que «està a disposició per jugar. Ha estat entrenant-se durant tot l’any i coneix la competició. Si ha de jugar, segur que ho farà molt bé».
Si Mojica aterrava a Girona, era per cobrir la baixa d’Angeliño. El gallec, fitxat també al mercat d’hivern, ha marxat un mes després d’arribar i sense haver jugat ni un sol minut. Cárcel deia uns dies enrere que si Angeliño posava rumb al Mallorca era per gaudir de «més oportunitats» que no pas de les que podria tenir aquí. Machín es va mullar menys quan se li va preguntar ahir pel cas. «Mojica s’adapta perfectament al carril, com també ho feia Angeliño. Però ja no hi és per circumstàncies que passen al futbol. Estàvem contents amb ell. Ara ha arribat Mojica i ho ha fet per quedar-se. Estem igual de contents».
El Valladolid i la gespa
Machín també va parlar del Valladolid, un equip «cridat sí o sí a ser a Primera» que, tot i que «a dia d’avui ho té més difícil de ser-hi que no pas nosaltres», es presentarà demà a la cita «en un bon moment». Va destacar la «qualitat i experiència» de la seva plantilla i també del tècnic, Paco Herrera. Elogis també cap a Isaac Becerra i Jaime Mata, amb passat a Montilivi. «Ho han donat tot al Girona. Són magnífics professionals i segur que ara també ho faran al seu nou club, per la qual cosa ens voldran guanyar. Ara, el Valladolid no només és Becerra i Mata», valorava.
A Machín el preocupa el proper rival, però no és l’únic maldecap. L’altre és l’estat de la gespa. «Sempre he dit que si l’escenari no està bé, el gran perjudicat és l’equip de casa. I és el cas. La gespa no està en bon estat. Mai l’hem tingut excel·lent i sabem com patim amb el camp. Tot i que això no és excusa. S’està treballant al màxim i fent tot el que sigui possible. El camp és el que és i l’hem deixat respirar perquè estigui en les millors condicions. Veurem», va ser la seva anàlisi
