Res ni ningú atura aquest Girona. L´equip tampoc va fallar ahir i va encadenar la sisena victòria consecutiva a Montilivi en un altre partit de desgast, solidesa i efectivitat davant un Valladolid que va vendre cara la seva pell fins que la desafortunada errada de Pau Torres els va condemnar. El porter es va empassar una cessió enrere de Guitián que va suposar el 2-0 i el gol de la sentència després que el millor Coris de la temporada hagués avançat l´equip a la primera part. Sense ser el millor partit dels de Machín, el Girona va ser superior, sobretot a la primera part, al Valladolid i, com si estigués tocat per una vareta màgica, va veure com el factor fortuna se li aliava amb l´autogol de Pau Torres. Era el dia de la confirmació després de la derrota a Elx i de veure com el Cadis s´havia col·locat provisionalment a dos punts i el Girona no fallava. Un nou missatge als rivals directes que ja poden anar pressionant que aquest equip no afluixa.
Lluny del que havien fet els últims rivals que havien visitat Montiilvi o fins i tot l'Elx, que havien sortit a jugar contra el Girona a veure-les venir, el Valladolid no va canviar el seu estil més combinatiu. Ho va fer amb l'ex Jaime Mata en punta d'atac decidit a fer la guitza al seu antic antic. Machín, de la seva banda, va sorprendre amb la inclusió de Coris a l'onze en detriment de Cifuentes, a la grada. El partit va començar amb un ritme trepidant amb ocasions clares a totes dues porteries. Ni dos minuts havien transcorregut quan Míchel va posar el primer ai al cor als aficionats gironins. La seva rematada al segon pal va sortir mig metre fora. La resposta local va ser un xut creuat d'Aday que va fregar el pal dret. El partit prometia. El Girona havia començat la jornada amb el Cadis a només dos punts però també amb la notícia que el Getafe només havia empatat a Reus. Això feia que els tres punts tinguessin encara més valor per mantenir les distàncies amb els andalusos i ampliar-les amb els madrilenys.
Poca cosa més havia passat després dels primers cinc minuts fins que va aparèixer un home oblidat des de feia gairebé un mes i mig. Coris havia desaparegut arran de l'arribada de Maffeo malgrat haver estat titular durant bona part de la primera volta. El de Tossa, en una de les seves primeres incursions per la banda, va retallar cap a l'esquerra per enviar un xut ajustat que es va colar al fons de la xarxa de Pau Torres després de tocar al pal. El gol encarava el partit per als de Machín que veien recompensat el seu domini. En un contracop, Portu se'n va anar de tothom fins que la seva passada enrere la va interceptar Álex Pérez amb el braç. L'àrbitre no va interpretar que les mans fossin mereixedores de pena màxima i va deixar continuar la jugada.
El Girona, amb cap i seny, buscava el segon gol que encarrilés encara més el resultat. Ho feia sobretot a través d'un Aday que, per l´esquerra, arribava amb freqüencia i perill. El de Sentmenat faria intervenir Pau Torres en un xut sec però centrat i poc després una seva centrada estaria a punt de rematar-la de cap Portu. Molt més clara seria encara la darrera ocasió de la primera part quan el de Sentmenat remataria, a plaer, fora després d'una cavalcada de Coris.
El Girona havia estat superior al Valladolid. Restaven quaranta-cinc minuts per confirmar-ho i mirar de no cometre badades innecessàries com la que va fer només començar la represa. Una pilota perduda per Borja , que va reclamar falta, va permetre Mata, aprofitant una relliscada de Kiko Olivas quedar-se sol a la frontal davant René. El xut del madrileny, però, el va desviar fantàsticament el porter gironí en una magnífica aturada que seria determinant. No s´hi valia a badar perquè el Valladolid ja havia demostrat que era un tros d´equip. Els castellans ho provarien també als primers compassos de la represa amb dues faltes penjades a l´àrea de René, sense conseqüències. Veient que l´entrada d´Ángel a la banda esquerra del Valladolid començava a exigir massa a Coris, Machín va apostar per l´entrada de Maffeo en el lloc del selvatà, el millor del partit fins aleshores.
Paco Herrera s´havia jugat el tot pel tot amb l´entrada de De Tomás. L´andalús havia substituït un xiulat Mata a mitja hora pel final. Només entrar va tenir l´empat a les seves botes però va rematar malament. De mica en mica i a mesura que anaven transcorreguent els minuts, el Valladolid avançava línies. L´entrada de Sergio Marcos havia dotat de més clarividència la línia de mitjos dels castellans i era l´encarregat de servir pilotes als homes més avançats. Amb Alcaraz ja al camp, Machín buscava més contenció i, sobretot, recuperar el control no ja de la pilota, sinó del partit.
No caldria patir perquè Pau Torres s´encarregaria d´evitar-ho amb un gol que sortirà en tots els resums d´espifiades de la temporada. El porter de Capellades va fer misto en una passada enrere de Guitián i es va empassar la pilota, que va entrar al fons de la xarxa davant l´alegria dels aficionats gironins i la incredulitat dels jugadors visitants. Ara sí, l´autogol havia trencat per tots costats un Valladolid que semblava rendir-se. No ho faria del tot perquè el Girona es va veure el partit guanyat i va abaixar la guàrdia. De Tomás retallaria distàncies (m.87) i provocaria un cert neguit els últims minuts. Res més enllà de posar una mica d´emoció. Els tres punts eren blanc-i-vermells.
