Amb la victòria contra el Valladolid de diumenge al vespre (2-1), el Girona va tornar a enviar un clar missatge als seus perseguidors. Hauran de fer molt més per fer-los caure de la posició d'ascens directe. De temps, jornades i punts en joc n'hi ha, però la fiabilitat d'aquest equip és màxima. Per als que veien la derrota a Elx de fa dos divendres com el principi d'un sotrac, l'equip els va tapar la boca amb un altre exercici brillant de bon joc i ocasions a la primera part, i de saber patir a la represa. A més a més, com passa als equips grans, el factor sort va somriure al Girona amb el 2-0 que entre Guitián i Pau Torres es van fer. Els tres punts contra el Valladolid serveixen per esvair les aspiracions dels castellans de somiar amb l'ascens directe -es queden ja a 11 punts- i, el més important, per mantenir el Cadis a ratlla -5 punts- i allunyar-se una mica més del Getafe -se'n va a 8. «Estem una línia de fermesa des de pràcticament el començament de temporada però vindran moments dolents en què haurem d'estar junts. Fins que no quedin poques jornades no veurem quin serà el nostre principal perseguidor», avisa el mitjapunta Borja García. El madrileny, després de l'entrenament de recuperació que va fer ahir l'equip, apostava per centrar-se principalment en el duel de dissabte a Almeria que considera «clau» perquè Cadis i Getafe s'enfrontaran entre si. «Ens hem de fixar en l'Ameria perquè hi ha un duel directe entre ells», avisa Borja.
El madrileny valora principalment el fet d'haver «sabut patir» davant un Valladolid que «va fer les coses molt bé i ens va dominar». Potser per aquest motiu els tres punts van tenir un millor regust. «Des del patiment també venen les alegries», destacava. Borja García subratllava sobretot els grans números del Girona a Montilivi com un dels secrets del rendiment de l'equip. «Des de la fiabilitat a casa i aconseguint el màxim de punts a fora, haurem d'intentar mantenir aquest avantatge que tenim i a veure què passa». En aquest sentit, i malgrat no ser el millor local de la categoria -aquest honor correspon al Llevant amb 32 punts, pels 31 del Girona- els gironins sí que són l'equip que ha aconseguit encadenar més victòries seguides al seu estadi. Contra el Valladolid, els gironins van sumar el sisè triomf consecutiu, fita que ni Llevant (5), ni Cadis (4), ni Getafe (4) ni Sevilla Atlètic (4) han aconseguit igualar. Diuen els especialistes que la mitjana anglesa (guanyar a casa i empatar a fora) sol ser sinònim d'èxit. Aquest Girona a fora està fent uns números correctes però millorables i fins ara ha sumat 14 punts en 4 victòries, dos empats i 5 derrotes. És a casa però, on rau la gran fortalesa d'aquest equip que somia amb unpremi que se'ls resisteix des de fa un parell d'anys. Les sis victòries consecutives com a local han servit per disparar les aspiracions d'un Girona que feia quatre anys que no estava tan fi a Montilivi. Per trobar una sèrie igual cal remuntar-se a la temporada 2012-13 amb Rubi a la banqueta. Aquell Girona dels Acuña, Jandro, Tébar o Benja va ser capaç de signar dues sèries de sis triomfs seguits durant la mateixa temporada. La segona sèrie semblava que es podria allargar a 7 però el Girona va ensopegar amb el Xerez, cuer i desnonat (2-4) i va llançar bona part de les opcions de pujar directament. També a Segona Divisió, el Girona va signar sèries de 9 triomfs seguits el curs 40-41 i de 7 el 50-51.
Més recentment, a la temporada 2005-06, l'equip que dirigia Domènec Torrent a Tercera Divisió i que comptava amb homes com Eloi Amagat, Felipe Sanchón, Chechu o Dorca, entre d'altres, va ser capaç d'encadenar 8 victòries seguides a l'estadi davant FE Figueres (1-0), Peralada (4-1), Cornellà (2-0), Palafrugell (4-2), Mataró (2-1), Rubí (2-0), Manresa (3-1) i Santboià (3-1).
