Va arribar el gener del 2016 per reforçar la davantera i es va acabar convertint en un dels grans noms propis del Girona que va fregar l´ascens que finalment va ser per a l´Osasuna. 23 partits (19 de titular) i un total de 7 gols per fer de Cristian Herrera una de les grans amenaces dels blanc-i-vermells. Mesos després, el rol del canari ha canviat. La seva estrella sembla haver-se fos, eclipsada per les xifres de Fran Sandaza i Samuele Longo, pel canvi de dibuix (passant, en ocasions, a jugar amb un sol punta) i per la irrupció golejadora dels interiors com Portu i Borja García. Amb més de mitja lliga al sarró, Cristian no arriba ni als 800 minuts, tan sols acumula 8 titularitats i de gols en compta un parell (contra Alcorcón i Nàstic). No enganya a ningú i admet que no viu el seu millor moment des que va fitxar pel Girona, però en cap cas llança la tovallola. Reclama més protagonisme, diu estar satisfet amb el seu rendiment i assegura que, tot i la seva situació, el més important és que l´equip acabi pujant a Primera.

«Estic content perquè en l´aspecte col·lectiu estem molt bé, però està clar que m´agradaria participar més del que ho estic fent. La meva feina és entrenar-me i donar-ho tot; això és el que faig. Estic a disposició de l´entrenador per a quan em necessiti», diu un Cristian Herrera que no acaba de veure gaire clar per què està tenint tan poc protagonisme aquesta temporada. «No crec que sigui pel meu rendiment. Puc tenir un partit dolent, com a tothom li passa, però en el meu cas no sempre és així. Entenc que Longo i Sandaza ho estan fent molt bé i que, com que l´equip està guanyant, s´opta per no tocar res. Ho respecto i seguiré treballant per convèncer l´entrenador que pot comptar amb mi», reflexiona. Com que en el «primer» que el canari pensa és en l´equip, té clares les seves prioritats: «Prefereixo que el Girona pugi a Primera abans que tenir més o menys minuts. Per a mi és important jugar, però no és el principal», diu, abans de recordar que «estic molt animat» tot i la situació.

Diu també estar «content» i «satisfet» per la trajectòria de l´equip, segon amb 45 punts, encara que és del parer de no fer volar coloms abans d´hora. «No podem abaixar el llistó. Tenim fam de victòries i d´èxits i pensem seguir així», diu. El proper obstacle, superar un Almeria en hores baixes. «Estan a baix, però són un bon equip, sobretot al seu camp. L´any passat ja els vam visitar quan estaven tocats i ens van guanyar. Ho donarà tot perquè necessita guanyar». Tot i el seu passat al club andalús (mig any i 9 partits), es pren la cita del dissabte com «un partit més». «Hi tinc amics i els desitjo sort, però poc més. No sé si em rebran bé o malament. A mi m´és igual i si jugo, sortiré a totes».