Dins l'extens món del lèxic futbolístic ha anat guanyant força amb el pas dels anys el concepte del fons d'armari per mesurar si un equip disposa de més o menys jugadors i si aquests estan més o menys capacitats per treure les castanyes del foc quan els teòrics titulars no hi són per les circumstàncies que siguin. Defineix la profunditat de banqueta, tenir un vestidor ben poblat. Perquè s'entengui: allò que li va faltar al Girona fa dos anys, quan va arribar als trascendentals partits amb el Lugo, primer, i amb el Saragossa, després, sense benzina ni gairebé efectius. Si alguna cosa destaca de l'actual plantilla a Montilivi és que se la considera la més equilibrada i competitiva dels últims anys. Perquè el nivell entre els que juguen més i els que no ho fan tant és prou similar, però també perquè de futbolistes, Machín en té un munt. La majoria, ben vàlids per jugar en qualsevol moment. Fins ara, el sorià ha fet servir 24 futbolistes a la lliga; 14 d'ells superen el miler de minuts. La resta, sense tant protagonisme, no ha abaixat mai els braços. Sobretot els Alcaraz, Cristian, Kiko Olivas o Marí, que saben que tard o d'hora tindran més minuts; tampoc Maffeo i Mojica, que han arribat al mercat d'hivern. Tampoc s'han rendit homes com Eloi Amagat, Juan Cámara o fins i tot Felipe Sanchón. Els dos primers tenen coll avall que són vàlids per a l'equip i diuen estar preparats per jugar sigui quan sigui. El cas de Felipe, inèdit a la Lliga, és més especial: mica en mica ha anat perdent l'esperança i és conscient que li serà molt difícil tenir minuts, però com Eloi i Cámara, tampoc ha baixat els braços i està decidit a aportar el seu granet de sorra.

Tots tres van jugar el dimecres a Badalona, en la reivindicació d'un fons d'armari que va superar amb nota la semifinal de la Copa Catalunya. És cert que Machín va fer jugar a un munt de futbolistes, titulars inclosos, però van ser els menys habituals els que van tenir més protagonisme. Tots ells van anul·lar a un rival que no va xutar ni una vegada amb perill, dominant a plaer i rematant el partit quan va ser necessari. El matx va servir per veure el primer gol oficial de Juan Cámara amb la samarreta del Girona. L'andalús sap que això no farà canviar de dalt a baix els plans de Machín, però espera que, com a mínim, serveixi d'alguna cosa. «Espero que el gol m'ajudi una mica; primer, per entrar a alguna convocatòria. I si després puc tenir minuts, molt millor. La meva prioritat és ara anar convocat. Després ja veurem què és el que passa», deia el jugador tot sortint de l'Estadi Municipal de Badalona. «Feia temps que no jugava i he notat la falta de ritme, però crec que he aguantat prou bé. Estic molt content, per la victòria i pel gol, perquè a més feia temps que no estava entrant amb l'equip», deia.

Si Cámara només ha jugat 24 minuts de lliga (un parell de partits), menys en suma Felipe. El català, tota una institució a Girona i un dels futbolistes més importants dels últims anys, ni tan sols ha debutat i només se l'ha vist a la Copa del Rei i a la Copa Catalunya. A Badalona, per fi va poder tornar-se a vestir de curt. Ho va fer per «gaudir», sense cap ganes de demostrar res a ningú. «No tinc cap mena de pressió, tothom sap què és el que puc donar. Partits com aquest em serveixen per gaudir de nou del futbol i per intentar tenir una mica més de minuts», explicava. Felipe, qui no amaga viure una situació «molt dura» al Girona, confessava que si no ha marxat al gener és «perquè vull estar aquí i aguantar fins al final. Porto moltes temporades aquí i no em vull perdre quelcom que pot ser molt bonic i històric per aquest club. Tenim una plantilla molt àmplia i d'una gran qualitat; hi estic molt a gust». Sobre les seves opcions de jugar a la Lliga, es mostrava sincer: «Després de tant de temps així ja em queda ben poca esperança. Però jo segueixo treballant cada dia. El que em veu entrenar sap que ho faig per estar a disposició. Mai se sap què pot passar. Jo afronto el futur amb ganes d'ajudar i de viure un moment històric».

Tot i haver arribat a la trentena de partits a Segona A les últimes tres temporades, Eloi Amagat ha perdut protagonisme en aquesta. No arriba al nivell de Cámara i Felipe, però els seus números també estan lluny de la resta: 241 minuts repartits en 8 partits de Lliga. La baixa de Pere Pons pot obrir-li la porta demà contra el Mallorca i també va tenir una estona el passat dimecres a Badalona. «Tinc ganes de tenir més minuts dels que tinc. Estic preparat per quan em toqui jugar i m'estic entrenant bé. Crec que puc aportar les meves coses a l'equip», deia el gironí, després de sentir-se «bé» durant els 68 minuts que va estar al damunt de la gespa. «M'he trobat bé com en l'altre partit de Copa contra el Prat i com tots els cops que he jugat. Estic en condicions de poder jugar quan se'm necessiti», corroborava. Caldrà veure ara quina importància acaba tenint aquest fons d'armari per a Machín a la Lliga. Com a mínim, la seva participació a la final de Copa Catalunya està assegurada.