Que el Girona s´ha fet gran, això ja ningú ho posa en dubte. Temporada rere temporada s´ha anat espolsant els prejudicis el club de Montilivi fins a consolidar-se com un dels equips més respectats i temuts de la categoria. El passat més recent, amb fins a tres intents gairebé consecutius per pujar a Primera, l´avalen; això, i que enguany torni a fer de les seves, plantant-se a la segona volta amb clares opcions d´ascens. Per això mateix, un dels pilars d´aquest equip, el central Juanpe Ramírez, té molt clar quin és el rol ara mateix dels seus. «Som el rival a batre», diu. Ni ho dubta. La segona plaça i tenir els immediats perseguidors a 8 punts, sumat tot plegat a les bones prestacions que s´està ofertin aquesta temporada, justifiquen la seva afirmació. Tot i això, és el primer a fer una crida a la calma: no vol fer volar coloms abans d´hora i avisa que «encara queda molta Lliga», per la qual cosa l´únic objectiu que hi ha ara instal·lat al vestidor és el d´anar a guanyar al camp del Mirandés per seguir alimentant el somni de pujar.
Amb el Llevant un esglaó per sobre de la resta, Juanpe diu que atrapar els granota és ara mateix «impossible», per la qual cosa l´ascens només passa per lligar la segona posició. Ara és en poder del Girona i marge de maniobra n´hi ha, però els Cadis, Tenerife, Oviedo i companyia esperen qualsevol pas en fals dels de Machín per llançar-se sense pietat al coll dels de Montilivi. Per tant, no val a badar: «Estem molt bé, però podem perdre aquesta setmana que, si guanyen els nostres perseguidors, els tornarem a veure ben a prop. Tenim un bon coixí, però encara queda molt. Hem de deixar-nos pocs punts d´aquí al final de temporada, sobretot perquè els rivals que venen per darrere tampoc estan fallant gaire i van sumant. Nosaltres, a la nostra; a sumar de tres en tres, començant per fer-ho aquest dissabte a Anduva».
El poder de l´estratègia
Un dels punts forts, d´entre molts que ha demostrat tenir aquest Girona, és l´estratègia. Una arma que ha donat bastant bons resultats des que Pablo Machín n´és l´entrenador. Sense anar més lluny, el passat dissabte si els gironins van superar el Mallorca va ser gràcies a un gol de cap del mateix Juanpe a la sortida d´un córner, just quan el partit enfilava cap als últims minuts amb empat al marcador. «Quan la cosa està molt igualada, els famosos petits detalls són els que marquen la diferència i poden decidir partits. Això també ho fa l´estratègia i a nosaltres ens està donant un bon cop de mà. Hi ha dies que hem pogut guanyar gràcies a la qualitat que té aquesta plantilla, però quan no ha estat així, com el dia del Mallorca, va ser l´estratègia la que ens va ajudar». Diu estar «content» pel gol, el segon que fa amb la samarreta del Girona (l´altre, contra el Nàstic, també va ser de cap i en un servei des de la cantonada), alhora que es mostra «feliç» i «satisfet» pel rol que ha assumit des que va fitxar per l´equip de Montilivi aquest últim estiu.
Ha jugat 19 partits i no ho ha fet més cops per una inoportuna lesió a les costelles que el va deixar gairebé dos mesos fora de combat. «Cada jugador, si s´és una mica egoïsta, el que sempre vol és jugar. I quan jugo, sóc feliç. A més, aquest grup és bastant sa i tothom acata el seu paper. Els que juguen rendeixen, i els que no estan molt endollats, a l´espera de minuts. Tothom és important a la plantilla. Aquesta és la clau d´aquest vestidor», confessa. A més, tot i reconèixer que va fitxar amb la «incertesa» de no saber com li anirien les coses i «si m´adaptaria a un sistema nou», el cert és que a l´hora de la veritat no només ha comptat per a Machín, sinó que també ha vist porteria. «Es confia en mi, puc competir i això em fa content. A més, marco, demostrant que els de darrere també podem aportar».
