Més d'un i una, per no dir la gran majoria de les persones, alguna vegada a la seva vida han desitjat ser futbolistes. En l'imaginari col·lectiu, existeix la creença que tot jugador en fa prou amb una hora i mitja d'entrenament al dia i el partidet del cap de setmana, si s'escau, per embutxacar-se un bon sou a final de mes. Vist així, des de fora, sembla la visió única i correcta. Són els principals afectats, els que viuen en aquest món, els més indicats per desmentir-ho. El qui es pensi que el Girona va tan bé perquè aquest any ha sonat la flauta i els jugadors suen de valent durant una estona cada dia, està molt equivocat. Hi ha molt de treball al darrere. Una feina invisible, de la mà de futbolistes, tècnics i d'altres professionals, que fa possible que l'èxit s'instal·li en un vestidor o que la plantilla de torn navegui a la deriva. L'aspecte físic és clau; més ho és el mental. I a tot això, cal amanir-ho amb un munt d'hàbits i obligacions diàries que cal seguir al peu de la lletra. Així es treballa a Montilivi. Cada setmana. Cada dia. No ho veuen els aficionats, que en gaudeixen de tots els seus beneficis cada setmana quan xalen de valent amb el bon joc, l'entrega i les victòries.
Aquest Girona penca de valent. Dins i fora de Montilivi. Només així s'explica que l'equip funcioni com ho està fent. La pilota entrarà o no, però és evident que la plantilla s'ha plantat al moment clau de la temporada en un estat físic i mental envejable. A més, sense pràcticament lesionats (Richy és l'únic que, a dia d'avui, ocupa la infermeria). El secret és ben senzill i s'encarrega d'explicar-lo el preparador físic Jordi Balcells. Es tracta d'un home que coneix la casa, que fa temps que hi treballa i que assegura que des de fa unes quantes temporades s'està «picant pedra» en tots els estaments possibles perquè la cosa rutlli com ho està fent ara. «El millor de tot és que tenim a gairebé tothom disponible, sobretot després del calvari que vam passar a la tardor», diu, assegurant que això, més que el resultat del destí o la fortuna, és fruit del «treball» i el «dia a dia» dels jugadors, fisioterapeutes, metges i tots aquells que dediquen unes hores cada dia al bé del Girona.
Seria impossible obtenir bons resultats entrenant-se només una hora i mitja i esperant que al cap de setmana les victòries anessin caient. Ho sap Balcells, el primer que defensa la «implicació i entrega» d'aquest vestidor. «Tot és producte de la consciència i constància d'aquests jugadors. No hi ha cap dia que veiem un mal entrenament. Sempre ho donen tot. Després, podrem estar més o menys encertats, però aquests futbolistes es deixen l'ànima sempre». Però no n'hi ha prou de fer cas a Machín i seguir les seves ordres al peu de la lletra. Seria massa fàcil. «Si competim tant de temps a un bon nivell és a conseqüència del dia a dia». I aquest dia a dia, és clau en el món del futbol. Són aquelles coses que s'escapen dels ulls dels aficionats i que afecten jugadors, metges, fisioterapeutes, tècnics, preparadors físics, utillers i mil i un càrrecs. «La constància i dedicació dels futbolistes, però també nostra, fa que les coses surtin bé o no. La gent es queda només amb els partits, però hi ha moltíssima feina més durant la setmana».
Amb això, Balcells vol dir que «el futbolista s'entrena una hora i mitja, però també es tracta amb el podòleg, es posa en mans dels fisioterapeutes, ve al gimnàs a fer treball preventiu i de força per tenir un bon to muscular... Hi ha tot un treball a part del propi entrenament, encara que en aquest món només es valora si les coses surten bé o no durant els partits. En aquest sentit estem ben encaminats perquè tothom sap què és el que ha de fer». I encara hi ha més: «El seu és un món amb més pressió, encara que s'estigui prou tranquil a Girona. Han de dur a terme un treball invisible, amb privacions en segons quins hàbits de la vida quotidiana que els impedeix gaudir de coses que una altra persona sí que pot fer. L'alimentació, el descans, el tractament de les lesions... tot això és importantíssim».
Jordi Balcells està convençut que el que s'està veient aquest any no és flor d'un dia, ni tampoc casualitat. «Fa temps que piquem pedra en aquest sentit. Hi ha un grup de treball molt enfocat en la plantilla. Hem tingut més o menys èxit, però aquesta dedicació ens ha fet millors amb el pas dels anys. El futbolista, quan arriba aquí, entén que hi ha una cultura de treball i dedicació i l'assumeix positivament», narra.
L'aspecte mental
Si el físic és important, tres quarts del mateix passa amb l'aspecte mental, clau perquè les coses rutllin. És clau seguir al peu de la lletra totes les indicacions i entrenar-se al màxim, però si el cap no és al seu lloc, és impossible que tot plegat funcioni. Balcells així ho creu. «El cap va per davant de tot. És vital. Importantíssim. S'ha de creure en el que es fa. És essencial enfocar tots els pensaments en una mateixa direcció. Per molt que es faci, si el cap no tira o no vol, no hi ha res a fer», diu, assegurant també que el Girona és ara mateix un equip «amb una mentalitat molt dura i forta, madur i que sap patir quan toca».
Però a Montilivi, no hi ha lloc per a una persona específica que s'encarregui de tot plegat. No hi ha psicòleg i ni cal. «Els millors psicòlegs som les persones que coneixem els futbolistes, que estem cada dia al seu costat i que els cuidem. Estem sempre pendents d'ells i els ajudem. És un dels secrets per fer que la gent se senti bé a Girona».
