Amb 8 punts de coixí respecte dels seus perseguidors (Cadis, Tenerife i Oviedo), el Girona camina amb pas ferm cap a Primera Divisió. El conjunt gironí ja no és el tapat ni l'equip revelació. Aquestes etiquetes, en la tercera temporada consecutiva lluitant per l'ascens, li han quedat més que petites. El salt econòmic que ha fet el club és més que evident com també ho és el qualitatatiu que ha patit la plantilla des del 2014 cap aquí. Després de salvar l'equip d'un descens cantat el juny del 2014, Pablo Machín, ha conjuntat un bloc de jugadors que s'ha anat apuntalant des de llavors i que ha fregat la Primera Divisió amb la punta dels dits dos anys seguits. Per a intentar que no es torni a escapar, la inversió ha estat forta aquest curs i, de moment, tot va sobre rodes. Ja se sap però que la Segona Divisió A és llarga, tenebrosa i plena de paranys i que amb 16 jornades per endavant, mantenir els 8 punts d'avantatge sobre el tercer no serà missió senzilla.
Quedar-se dues vegades a les portes de Primera Divisió va ser sens dubte, una experiència traumàtica, sobretot la primera davant el Lugo. Tanmateix, superar-ho dos cops i a la tercera tornar a lluitar pel mateix il·lusionant objectiu és una bona mostra de l'ambició d'un equip, marrà com pocs, que no es rendeix i que es deixarà la pell per acabar la feina. «Estem escrivint unes pàgines de la història del club que es recordaran sempre però tenim ganes de tancar el cercle», diu Àlex Granell. El migcampista és un dels quatre jugadors gironins de la plantilla juntament amb Eloi Amagat, Pere Pons i Sebas Coris, que juguen amb l'al·licient afegit de ser de la casa amb tot el que representa. «Tenim ganes de treure'ns l'espina d'una vegada per totes», diu Pons que recorda que «tant els gironins, com els que ja hi eren i els que han vingut, tenim una ambició extraordinària».
Montilivi xala, vibra, gaudeix i somia. Ho fa amb il·lusió però també amb cert temor d'una nova decepció final. En aquest sentit, Granell aposta per mirar el que pot venir sense por. «Sentim que hi ha una lluita aferrissada contra els rivals que hem de gestionar el marge perquè vindran mals moments», admet. Tot i això, el gironí subratlla el fet d'estar al davant «d'una nova oportunitat de lluitar per pujar» i assegura que «està convençut que aquest cop no la deixarem escapar». Com Granell i Pons, Sebas Coris s'ha anat fent un nom a la categoria els últims anys a còpia de bones actuacions. El de Tossa de Mar és un dels que més ha progressat «futbolísticament» els darrers temps gràcies a «al tècnics, els companys i a la dieta». Coris té clar que «s'estan fent molt bé les coses» i que veure mainada que ja és del Girona abans que del Barça o del Madrid, així ho demostra».
En aquest sentit, Granell, Pons, Eloi Amagat i Coris coincideixen a assenyalar el grau de maduresa que ha adquirit l'equip els últims temps. La màxima que diu que el que no et mata et fa més fort es pot aplicar al vestidor. «Viure les dues últimes experiències fan que l'equip sàpiga jugar més bé els partits importants i els minuts decicius. Segur que servirà per arribar amb més opcions al final», destaca Eloi Amagat. El 10 blanc-i-vermell subratlla també que aquells desenllaços «fan més madur el grup» i també el «fan conscient que costarà moltíssim».
A nivell de club, Granell també posa èmfasi en el canvi experimentat del 2014 ençà. «L'estructura ha canviat força. No era una situació precària però hi havia força límits. Abans es buscaven jugadors que haguessin destacat a Segona B, com per exemple Jaime Mata. Ara podem fitxar jugadors contrastats a Segona A», recorda un Granell que ho veu com una bona prova que el Girona té al darrere «un projecte important amb l'ambició d'ascendir a Primera». O el que és el mateix amb paraules de Pons: «totes les condicions per fer-ne una de ben grossa».
Els jugadors gironins del Girona FC. Foto: Marc Martí
