«Ara ja no hi ha excuses. És el moment d'omplir Montilivi». A Pablo Machín no li faltava raó, quan deixava anar ahir aquestes paraules a la sala de premsa. Si es va posar com es va posar fa dues setmanes, quan va notar l'alè de les gairebé 6.000 persones que van xalar de valent amb la victòria in extremis contra el Mallorca, aquesta tarda espera sentir encara millors sensacions quan tregui el cap pel túnel de vestidors.
Machín feia referència als partits que queden a l'estadi, i que si es vol pujar a Primera, s'ha d'estar més que mai amb l'equip. Començant per avui. Toca cita gran a Girona. De les que fan afició. De les que poden marcar el camí cap a l'èxit, o comprimir una mica més la classificació i posar-hi emoció. Ve tot un Getafe, equip cridat a lluitar per tot i una de les plantilles amb majúscules de la categoria; un rival directe pel ser o no ser a l'elit la temporada vinent. Tot, en un duel amb més de tres punts en joc; guanyar significaria deixar els de Bordalás a 12 punts i apuntar-se el gol average, gràcies al 0-2 de la primera volta.
Excel·lent és el moment que viuen els gironins, que han tornat a trobar el rumb a fora guanyant ara fa set dies a Miranda, i que són una piconadora a Montilivi. Són set les victòries que s'hi encadenen (contra Lugo, Llevant, Nàstic, Còrdova, Sevilla Atlètic, Valladolid i Mallorca), tot un rècord que avui podria superar-se si la victòria es queda a casa. A més, a diferència del que es va viure ara fa alguns mesos, la infermeria està pràcticament buida. El central Richy és l'únic lesionat, per la qual cosa Pablo Machín té gairebé tota la plantilla a la seva disposició. Això vol dir que el cos tècnic podrà triar i remenar per intentar frenar un Getafe que necessita guanyar sí o sí per acostar-se al Girona. A dia d'avui, la diferència entre tots dos equips és de nou punts.
Sigui quin sigui el plantejament dels madrilenys, el 3-5-2 local és indiscutible. Com també René sota pals. Caldrà veure qui juga a la dreta; seria un bon partit per a Coris, però la presència d'homes com Buendía i Chuli pot fer que Machín sigui més conservador i opti per un Maffeo que al darrere respon, i que també ha demostrat aptituds a dalt, com va fer a Anduva una setmana enrere. Ramalho i Juanpe tenen el lloc assegurat; també Alcalá a l'eix de la defensa, tot i que la recent paternitat del murcià i unes petites molèsties al genoll no li asseguren la titularitat. En cas de no jugar, seria Kiko Olivas l'encarregat de suplir-lo. A l'esquerra, Aday sembla tenir més números per començar d'inici, encara que Mojica sempre ha rendit a un alt nivell quan li ha tocat jugar.
Pere Pons i Granell tenen el lloc assegurat al mig del camp, mentre que aquí apareix el dilema de sempre. Fa una setmana, es va optar per donar la titularitat a dos davanters (Sandaza i Cristian). És una opció, encara que en les últimes jornades Machín ha apostat més per fer-ne sortir un d'inici. Si aquesta és l'aposta, Portu i Borja seran a l'onze, mentre que l'atac se'l rifaran entre Sandaza i Longo; tots dos venen de marcar el darrer cap de setmana.
Bones i males notícies
El Getafe, que no guanya a fora des de fa gairebé dos mesos, recupera els centrals Cata Díaz i Cala. Tot i això, Bordalás té baixes, alguna de sensible. No han viatjat per lesió David Fuster i Gorosito; ni el sancionat Álvaro Jiménez.
