Si Samuele Longo va acceptar l´oferta del Girona va ser perquè, tip de voltar amunt i avall sobretot per la seva Itàlia natal sense massa fortuna, tenia ganes de reivindicar-se. Havia demostrat maneres als 20 anys quan va fitxar per l´Espanyol, guanyant-se l´estima de l´afició blanc-i-blava tot jugant gairebé una vintena de partits a Primera. Però des de llavors, no havia fet altra cosa que navegar sense rumb. Inter de Milà (el seu actual propietari) Rayo, Hellas Verona, Cagliari i Frosinone el van acollir amb els braços oberts però sempre n´ha marxat amb la cua entre cames. La fortuna no l´ha acompanyat. Ni els gols. I un davanter, sense gols, no és feliç. Ha estat aterrar a Montilivi i la seva sort canviar per complet. No només perquè juga (tot i que a vegades no tant com a ell li agradaria), sinó perquè veu porteria com mai ho havia fet. Tant, que s´ha convertit en un dels màxims golejadors del Girona en aquesta etapa moderna a la Segona Divisió A.

Fins aquest últim cap de setmana, en 11 ocasions al llarg d´aquestes últimes nou temporades algun futbolista blanc-i-vermell havia estat capaç d´igualar o superar la bar­rera dels deu gols a la Lliga. Al rànquing s´hi ha afegit Longo, que hi ha entrat per la porta gran anotant un doblet contra el Getafe. L´italià suma 11 gols i ja és el cinquè màxim anotador de la Segona Divisió A. A la primera volta va veure porteria contra el Sevilla Atlètic, Elx, Almeria, Getafe, UCAM Múrcia, Llevant i Nàstic, mentre que a la segona part del campionat ha foradat les porteries del Sevilla Atlètic, Mirandés i Getafe. Curiosament, sempre que Longo ha marcat, el Girona ha puntuat.

«Estic molt feliç pels gols. Als davanters ens encanta marcar i em sento molt content de dur-ne ja 11», deia el de Col San Martino el dissabte a la zona mixta de Montilivi. Una vegada més, i ja en van unes quantes des que va ser presentat el passat estiu, Longo es va guardar per a ell la xifra de gols que té en ment intentar marcar al llarg d´aquesta temporada. «Encara no hi he arribat ni tampoc l´he superat, però tampoc estic massa lluny. Em queda una mica, això sí», va detallar.

A 7 d´igualar el rècord

11 gols, com Samuele Longo, també els han marcat alguns jugadors al llarg d´aquests últims anys amb la samarreta del Girona a la Lliga. És el cas de Felipe Sanchón el curs 14/15, de Benja Martínez un any abans i de Jandro Castro i Roberto Peragón la temporada 10/11. Amb un gol més, l´italià superaria tots aquests registres, però encara li quedaria afinar una mica més la punteria per igualar o fins i tot superar el rècord. Sandaza (14/15) i Acuña (12/13) en van fer 16, però més amunt hi ha encara el Ferran Corominas del curs 11/12 i el Ranko Despotovic del 10/11. El banyolí i també el serbi van tancar la Lliga amb 18 gols, 7 més dels que suma Longo. Lluny, però no pas impossible. «Vull seguir així i si en puc fer més, millor», remata. Hi arribarà?