Són els primers d'arribar. I, gairebé sempre, els últims de marxar. Jordi Guerrero (segon), Jordi Balcells (preparador físic) i Omar Harrak (entrenador de porters) formen el nucli dur del cos tècnic del Girona i passen moltes més hores de les que es veu al camp plegats analitzant rivals i preparant partits. Allà, a les entranyes de l'estadi, en un despatx just a tocar del gimnàs. Són la família esportiva del tècnic, amb qui després de tres anys de convivència (Guerrero i Balcells ja eren al club quan va arribar, i Harrak s'hi va incorporar l'estiu de 2014), pràcticament s'entenen només llegint-se les mirades.

Com és Machín? D'entrada, per a Guerrero, Balcells i Harrak, «un líder». Segons ells ho avalen «els resultats d'aquests tres anys» però també la capacitat «de treball» de l'entrenador sorià, que segons el preparador de porters «no deixa cap detall a l'atzar i sempre ho té tot controlat, fins i tot els més petits detalls». Guerrero hi afegeix que «és una persona exigent, amb ell mateix, i amb la resta, sap treure el millor de tothom», una teoria avalada per Omar Harrak, que el considera «un mestre» perquè al seu costat «he après i he millorat en la meva feina». Jordi Balcells també secunda aquesta tesi. Per a ell «una persona que fa tres anys que recull èxits no els obté per casualitat. No és fàcil dirigir un grup de futbolistes i tot un cos tècnic, i Machín ho fa amb naturalitat». «A la vida res passa per casualitat», rebla el preparador de porters.

Segona idea, i també avalada per tots tres: Machín té capacitat per escoltar i un caràcter «positiu» i «estable». Que ni s'enfonsa en les pitjors circumstàncies ni es deixa endur per l'eufòria en els moments en què puja l'adrenalina. Ni Guerrero ni Harrak, per exemple, saben dir quan és el dia que l'han vist més content i més abatut. «La victòria de Ponferrada el 2014 (1-2) va evitar un descens i va ser la clau de volta per canviar la història. Machín ha fet moltes coses bones a Girona, tot i que encara ens queda per celebrar la més grossa, que seria l'ascens a Primera». Però ni els dies de les derrotes contra el Lugo, el Saragossa o l'Osasuna, «molt dures per a tots», va saltar-se el seu paper de capità: «va saber sempre transmetre al grup normalitat, encomanant al vestidor ganes per tornar a començar i afrontar nous reptes. És una persona molt estable, no transmet mai ni molta eufòria ni es deixa endur per la tristesa».

El sistema de joc

El sistema de joc és un altre dels punts que els seus col·laboradors elogien. Igual com també ho fa el delegat, Javier Galiano. Amb el famós trio de centrals, i col·locant carrilers a les bandes, el Girona es va salvar d'un descens cantat i ha estat dos anys tocant la Primera amb els dits. Tres, comptant aquest. «Machín té una idea molt especial del joc, té molt clar quin és el model que vol aplicar al camp. Però en el dia a dia sap escoltar i mira d'entendre el seu entorn. És molt intel·ligent», subratlla Jordi Balcells. Harrak considera que el 3-5-2 «s'ha anat reformulant i per això segueix tenint tota la validesa». En aquest sentit destaca que el Girona «té una clara vocació ofensiva i això es demostra amb el fet que som l'equip més golejador de la categoria».

El preparador físic és una peça clau a l'hora de preparar el dia a dia dels entrenaments. Segons explica Balcells, «aquí intervenen moltes més persones, els serveis mèdics, els readaptadors per prevenir lesions, el nutricionista, els fisioterapeutes, els antropometristes» i recorda que el seu paper és clau «per tenir, com tenim, pràcticament tota la plantilla a disposició».

La primera part de la setmana la solen planificar Pablo Machín i el preparador físic. A partir dels dimecres, entra més en joc la figura de Jordi Guerrero, que aporta l'anàlisi en profunditat del rival que trobaran el cap de setmana. «En funció de qui sigui, potser cal fer alguna cosa especial durant les sessions», afirma. Els divendres i dissabtes els entrenaments estan ja més «estandaritzats». El cos tècnic no només està operatiu en les hores de camp: «abans i després estem a l'estadi. Cal preparar les sessions, estudiar els rivals. Tot està minuciosament estudiat». A les tardes, un dia a la setmana hi sol haver entrenament, però quan no n'hi ha es pot treballar de manera específica amb algun jugador al gimnàs per potenciar-ne la condició física.

Guerrero, Balcells i Harrak s'agafen al tòpic del «partit a partit» per valorar l'últim terç de lliga. Aquell on el Girona hi entra en ascens directe, amb 10 punts de marge sobre els perseguidors. Veuen l'equip bé i Balcells subratlla que «veient els jugadors entrenar-se i escoltant-los quan parlen, tinc clar que saben molt bé allò que volen i em fan estar molt tranquil». Que a l'entorn la passió que desperta l'equip vagi cada vegada a més «ja ens va bé, sempre que no entri al vestidor i ens afecti a nosaltres en el dia a dia».