Un derbi és un derbi, que diu el tòpic. Un partit diferent. Especial. Això, es tradueix ben fàcilment: que pot passar de tot, que no hi ha un guanyador segur per més desigual que sigui la classificació dels dos contrincants i que encertar el resultat és arriscadíssim. Passa avui, ha passat sempre i passarà el dia de demà. Ho diuen els números, que mai menteixen. Els mateixos que destaquen l'enorme igualtat en tots aquells enfrontaments que el Girona ha hagut de disputar contra equips catalans durant aquestes 9 temporades consecutives a la Segona Divisió A. El de demà a Reus serà el derbi que fa 35 dels gironins, que en els 34 anteriors han aconseguit més victòries (13) que no pas derrotes (10), amb un bon grapat d'empats (11).

Per començar, aquest curs ja n'hi ha hagut un parell, i tots dos a favor dels interessos dels de Machín. El Girona superava en la primera volta al Reus (1-0) i al Nàstic (4-2), tots dos duels disputats a Montilivi. La temporada passada (15/16), tot i l'ensopegada a Tarragona (1-0), es va sumar algun punt en la resta de derbis. Dos empats, contra el Nàstic (1-1) i el Llagostera (2-2) a casa, i una victòria a l'estadi Palamós-Costa Brava gràcies a un solitari gol d'Àlex Granell als últims minuts des del punt de penal (0-1).

Dos anys abans (14/15), els resultats van ser positius. L'única relliscada va ser a casa, amb el Barça B i per culpa d'un gol d'Alen Halilovic, ara jugador del Las Palmas (0-1). Tret d'això, i de només poder sumar un punt a Montilivi contra el Sabadell (0-0), els quatre derbis restants es van saldar amb victòria. 0-2 a la Nova Creu Alta, 1-2 al camp del Llagostera, 2-4 al Miniestadi i 1-0 a casa amb el Llagostera.

Força pitjor va ser el balanç de la campanya 13/14, sense cap alegria i força decepcions. L'únic resultat positiu va ser empatar a casa amb el Sabadell (1-1). A part, es va perdre a casa (1-2) i a fora (2-1) amb el Barça B, mentre que a la Nova Creu Alta, un sever 4-0 va provocar la destitució fulminant de Javi López i la consegüent arribada al club de Pablo Machín, ara tot just fa tres anys.

Amb Rubi a la banqueta (12/13) el balanç va ser força irregular. Es va guanyar el Barça B de Gerard Deulofeu a Montilivi (1-1) i al Miniestadi es va esgarrapar un empat miraculós (4-4). També hi va haver taules amb el Sabadell (0-0) per inaugurar la Lliga, mentre que al camp arlequinat, la desfeta va ser sonada: 4-1. Al curs 11/12, cap ensopegada. Un parell de victòries (3-2 amb el Nàstic i 2-3 a Sabadell) i fins a quatre empats (2-2 i 1-1 als camps de Barça B i Nàstic, respectivament; i 1-1 a Montilivi amb el Sabadell i el filial blaugrana).

Amb Agné, la temporada 10/11, no hi va haver ni un sol empat; es va perdre al camp del Nàstic (2-0) i també a casa amb el Barça B (0-2), mentre que al filial blaugrana se'l va guanyar al Miniestadi (1-2) i els tarragonins van caure a Montilivi (2-1). Un any abans (09/10), cap victòria contra el Nàstic: 1-1 a Tarragona i un dolorós 0-2 a Montilivi que deixava els gironins en descens i en una delicada situació. El curs 08/09, el del retorn a Segona A, es va caure amb estrèpit a Tarragona (3-0), però es va sumar una victòria vital amb el Nàstic a la segona volta (2-1, gols de Gerard López i Cañas).