La monotonia i rutina dels divendres, un dia en el qual les rodes de premsa de Pablo Machín solen monopolitzar l´actualitat del Girona, va trencar-se ahir. De nou amb el tècnic com a protagonista, però aquesta vegada amb un rerefons més distès, que no parlar únicament i exclusiva del partit de torn. Analitzat el Reus i desgranat l´estat actual físic i anímic de la plantilla, al tècnic no se´l va deixar sortir encara de la sala de premsa; una sorpresa l´esperava. Una sorpresa agradable, la que va rebre a mans dels membres de la penya oficial blanc-i-vermella que porta el seu mateix nom. Ahir feia tres anys justos que Machín era presentat com a nou entrenador del Girona. Era el punt de partida d´una trajectòria brillant que l´ha dut a capitajenar una permanència miraculosa i dues temporades en què s´ha fregat l´ascens amb la punta dels dits, a banda d´aquest últim any, en què l´equip va embalat cap a Primera.

Acompanyat d´uns quants membres de la penya, dels representants dels mitjans de comunicació i d´alguns treballadors del club, així com també integrants del cos tècnic, Pablo Machín va bufar les espelmes, va tallar el pastís que li van portar i es va encarregar de repartir-lo entre els presents. Tot això, amanit amb un brindis de cava i també per algunes paraules del sorià, emocionat i ben content.

Un munt d´agraïments a banda i banda, però en cap moment va voler parlar d´ascens ni de res que tingui a veure amb la Primera Divisió. «Brindem per un desig comú i, si el pensem tots amb força, potser el dia de demà es compleix. Millor no dir-lo amb veu alta», deia, amb la copa ben amunt. «Us estic enormement agraït que em tingueu tant en compte, sent un desconegut com ho era quan vaig arribar ara fa tres anys», afegia.

Es compleixen així tres anys des que Pablo Machín va posar els peus per primer cop a Girona. Relleu de Javi López i amb l´equip a la deriva, va ser capaç de salvar de nau i portar-la cap a aspirar a cotes molt més ambicioses que no pas la permanència. «Ha estat una etapa de creixement en tots els aspectes, professional, personal i familiar. La ciutat m´ha acollit molt bé i la gent ha estat molt propera i respectuosa, encara que també és cert que no hem tingut moments dolents, només d´alguns dubtes. Tant de bo la gent se senti molt orgullosa d´aquell entrenador que va arribar ara fa tres anys sense fer soroll. Estic enormement agraït a la gent i al club», va dir.