Natxo González, entrenador del Reus, havia demanat el suport incondicional de la seva afició de cares a la visita del Girona. Eren set les jornades sense guanyar per als del Baix Camp i el vitorià entenia que el Municipal, coincidint amb la visita del segon classificat, havia d'estar a l'altura. La gent no va fallar. I això que els reusencs no guanyaven des de mitjan gener. Molt millor és la ratxa gironina; amb l'equip segon, són moltes les setmanes que Machín i els seus han engrescat l'entorn, que veu cada cop més a prop l'ascens a Primera. Si els seguidors del Reus van voler estar al costat dels seus, tres quarts del mateix va passar amb els blanc-i-vermells. L'esperit de Montilivi, el mateix estadi que feia una setmana havia viscut una autèntica festa per celebrar la golejada amb el Getafe (5-1), es va traslladar uns 200 quilòmetres cap al sud. Els seguidors van respondre a la crida. El resultat va fer patxoca: més de mig miler d'aficionats del Girona van vibrar de valent amb la patida victòria dels seus que els acosta un xic més cap al preuat obejctiu.

Eren 300 les localitats que el Reus havia posat a disposició dels visitants. A l'hora de la veritat, van ser més els gironins que van desplaçar-se fins al Baix Camp, comprant entrades pel seu compte. L'hora del partit i el dia (força sol i altes temperatures) van ser favorables. Ja al migdia, un bon grapat de seguidors es van deixar veure pel centre de Reus; també per Tarragona. Les penyes blanc-i-vermelles van celebrar un dinar de germanor amb les penyes locals: una calçotada en un espai habilitat a prop del camp.

L'ambient va anar in crescendo a mesura que s'acostava l'hora del derbi. Els bars propers a l'estadi, ubicat en un polígon industrial als afores de la ciutat, es van omplir de valent. Una munió d'aficionats es van agrupar a les portes del Municipal per rebre l'autocar dels jugadors i tècnics. Ja a l'estadi, els futbolistes van tenir una càlida rebuda per una afició que no va deixar d'animar. Més continguda a la primera meitat, responent a cada càntic dels seguidors locals. I ja deixada anar al segon temps. Primer, esclatant amb el gol de Portu, el 0-1. Uns minuts més tard, embogint amb el 0-2, obra de Sandaza. Els tres centenars d'aficionats que es van col·locar a la zona visitant es van fer notar, però no eren els únics; també n'hi havia repartits per tot el camp. Molts d'ells van esperar els jugadors al final del matx, corejant els seus noms a mesura que s'anaven enfilant a l'autocar per tornar amb tres punts cap a casa.