A la cafeteria Da Vinci, al bell mig de la Gran Via, pràcticament no s´hi cabia. Tot just passaven les 8 del vespre, que ja costava fer-s´hi lloc. L´acte de refundació de la Penya Nord Girona, que ara hi suma el nom d´Àlex Granell a la seva nomenclatura, i la inauguració de la seva nova seu oficial, ho justificaven. Aficionats, membres de la mateixa penya, alguns futbolistes de la primera plantilla (Eloi Amagat i Pere Pons) i una representació de la directiva encapçalada per Delfí Geli s´unien a familiars i amics del jugador. A tots ells, s´hi sumaven penyistes. També Pablo Machín, l´expresident Francesc Rebled o l´alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, acompanyada de la tinent d´alcalde de l´Ajuntament de Girona i regidora d´Esports, Isabel Muradàs. Entre tots ells, un Àlex Granell que es feia un fart de saludar, fer petons i abraçades, signar algun autògraf i esperar, tot fet un sac de nervis, que l´acte comencés.
Va ser a dos quarts de nou, minut amunt, minut avall, que els parlaments van donar el seu tret de sortida. Ja feia una estona que els assistents havien atacat el pica-pica que vestia la sala, quan Esteve Fernández va trencar el gel. El president de la penya va explicar el perquè de tot plegat. Fundada el 2013, la Penya Nord Girona, ubicada a Pont Major, vivia una autèntica «davallada» i havia estat «a punt de desaparèixer». No s´arribava a la quinzena de socis i calia fer alguna cosa per evitar el desastre. Canviar de seu i rebatejar ha estat el que ha acabat salvant la Penya, que ara compta amb 90 membres i que ahir vivia la seva particular refundació. Posar-hi el nom d´Àlex Granell hi ha ajudat moltíssim. «És gironí, l´hem vist pencar moltíssim al camp, riure i plorar. Pel seu tarannà i per la seva manera de demostrar el que sent, ens ha semblat imprescindible dedicar-li una penya», s´explicava.
Els aplaudiments van donar pas a l´autèntic protagonista. Un Granell que, amb veu tremolosa i més dubitatiu del que sol mostrar-se al camp o a la zona mixta, va dedicar unes paraules. Abans, això sí, va rebre alguns obsequis: una placa commemorativa i també un article publicat en aquest mateix diari en què es destacaven els cent partits de migcampista amb la samarreta blanc-i-vermella. «Fa deu dies, molts éreu a Montilivi i em vau veure llançar un penal. Parlar aquí em posa molt més nerviós que no pas allò», va arrencar. Semblava que ho tenia preparat, però no va pas mentir. A Granell se´l veia emocionat. «És un dia molt especial per a mi, això m´omple d´orgull», deia, destacant l´«esforç voluntari i altruista» de la penya per «fer més afició». «Que hagin pensat en mi és un honor», va afegir, confessant que això el fa ser «més responsable».
Als parlaments s´hi va unir després el president del club, Delfí Geli («Esperem que pugueu caminar molts anys al costat del Girona», va dedicar als membres de la refundada penya»), i l´alcaldessa, Marta Madrenas: «Ens sentim profundament orgullosos de la feina que esteu fent tots», referint-se a jugadors, directius i membres del cos tècnic, destacant el «treball» i el seu «esperit de sacrifici». Això sí, sense mai voler parlar d´ascens a Primera ni res que s´hi assembli, per no portar pas mala sort.
Són 10 les Penyes Oficials del Girona i la refundada anit, la tercera que duu el nom explícit d´un jugador de l´actual primer equip, després de la Penya Pere Pons i la Penya Eloi Amagat. A totes elles, cal sumar-li l´última a néixer: la Penya Pablo Machine, en honor a l´actual entrenador.
Una peça imprescindible
La progressió d´Àlex Granell a Girona ha estat meteòrica. Anunciat el 2014 com la segona incorporació de l´estiu, després de la de Jaime Mata, va arribar sense fer massa soroll. Tornava a casa, on s´havia format; ho feia amb un descens a Tercera amb el Prat a l´equipatge i un bon carregament d´experiències al Farners, Palafrugell, Banyoles, Manlleu, Llagostera, Olot i Cadis. I això, amb només 25 anys. A Montilivi, les portes del futbol professional se li obrien de bat a bat i no va dubtar en aprofitar l´oportunitat. Ho ha fet de tal manera que s´ha convertit en un dels pals de paller del vestidor. Acumula més de 100 partits, entre Lliga, Copa i play-off d´ascens, ha marcat 11 gols a Segona A, és un dels capitans de la plantilla i l´afició l´aprecia.
Ara fa poc més d´un any, Granell i el Girona arribaven a un acord per renovar el contracte del jugador, D´aquesta manera, la vinculació del gironí amb Montilivi s´allargava fins al 2018. «Confirmo que la meva arribada al futbol professional no ha estat esporàdica i ho faig en el club que més estimo», deia llavors. Arribant a la quarantena de partits les dues últimes temporades, aquest any li ha costat una mica més fer-se un lloc a l´onze titular; ho ha acabat aconseguint (ja suma 20 partits) i ara no hi ha qui el tregui.
