Els instants finals del Reus-Girona van ser dignes d'estudi. Després del penal fallat per Èdgar Hernández, va passar de tot. Xiulet final, decepció dels locals, alegria desfermada dels visitants, l'afició gironina a la glòria i un Machín emprenyat com una mona que es veia esquitxat, mai millor dit, per una polèmica que va costar d'entendre. Primer, perquè el sorià no va desgranar cap pista durant una roda de premsa breu i prou tensa. Machín no estava per romanços ni per donar explicacions. L'acta de Figueroa Vázquez, l'àrbitre del derbi, va acabar-ho d'aclarir: el sorià havia estat expulsat per donar una puntada de peu a una ampolla que va acabar ruixant d'aigua el quart àrbitre. Es temia una sanció tan severa que el club es va afanyar a presentar al·legacions. Al final, un partit de càstig i cas arxivat. Va ser ahir, cinc dies després del dia D, que el mateix Machín va donar la seva versió dels fets. Va entonar el mea culpa pel que va considerar una reacció un xic desmesurada, però també va recalcar que el col·legiat havia tergiversat la realitat, fet que li hauria pogut costar car si no s'haguessin pogut aportar les imatges que mostraven què és el que havia passat realment.

Més que valorar el Cadis, el rival que demà trepitjarà Montilivi, el sorià va passar-se una bona part de la roda de premsa parlant del partit del Reus, de la seva expulsió i de la sanció que li tocarà complir. «Sempre dic que el que l'àrbitre ha xiulat és el més just, per això hi són ells. Però s'ha de tenir en compte que tots estem a altes pulsacions, que tenim molta tensió», va arrencar per començar a justificar el perquè de la seva reacció: «No és normal que ens xiulessin el triple de faltes que el nostre rival quan no som pas un equip violent fins al punt de veure nou targetes grogues. Tampoc és normal que ens expulsessin un futbolista en només dos minuts i per dues grogues. Ni que ens xiulessin un penal dubtós i rigorós, que podria haver estar fora de l'àrea o fins i tot que no hagués sigut penal». Tot això va ser un «cúmul de circumstàncies» que Machín va anar paint des de l'àrea tècnica. «Veia que l'equip s'estava descentrant i em vaig sentir impotent perquè no podia demanar cap temps mort per canviar les coses».

Va ser llavors quan, amb el xiulet final i tot i haver guanyat, Machín va donar una puntada de peu a una ampolla d'aigua. «Reconec que la meva reacció no va ser la més correcta, però en cap moment volia que l'ampolla anés dirigida a ningú en concret», deia. Va ser el «sa costum de gravar els partits» el que ha acabat salvant el tècnic, castigat amb un partit quan n'haurien pogut ser més. «S'ha demostrat que el que deia l'acta potser no era realment el que va passar, que no hi havia ningú al voltant de l'ampolla. La meva no va ser la millor manera de treure la tensió ni de celebrar una victòria. Amb la sanció s'ha vist que la meva conducta no ha estat la més correcta, però que en cap moment vaig voler agredir a ningú».

Tot i que només haurà d'estar-se un partit castigat, Machín deia estar «fastiguejat» per la sanció. «Em limiten sense haver fet res tan greu», afirmava, lamentant no poder asseure's demà a la banqueta. «Amb mi a baix la reacció sempre és més directa i sense interferències, i puc transmetre coses als jugadors. No ho podré fer, però estaran igual de ben dirigits. A més, ho veuré des d'una altra perspectiva i això potser ens afavoreix a l'hora de corregir algunes situacions».