Un dia o altre havia de passar que el Girona perdés el seu primer partit a Montilivi de la temporada. Podia haver estat tranquil·lament fa unes setmanes quan el Mallorca va fer un partit de 0-3 i va acabar perdent gràcies a un gol de Juanpe a la sortida d'un córner (m. 87). Va ser ahir davant el Cadis segurament el dia menys indicat i sense que l'equip fos inferior als andalusos. Una derrota que ni altera ni hauria de provocar cap dubte en el camí del Girona cap a l'ascens. La sensació al final del partit, malgrat veure com el Cadis se situa a 8 punts i l' average a favor, era de contrastos. Entre l'optimisme i la realitat. Per a uns, lògicament es tracta simplement d'una ensopegada i, per a altres, pujar a Primera Divisió no podia ser tan fàcil. Dos gols en tres minuts, obra d'Ortuño i d'Álvaro García, en les dues primeres rematades del Cadis van posar molt coll amunt un partit que el Girona no va ser capaç d'igualar ni fent una segona part per emmarcar empès pel millor Montivili del curs.
Machín va optar per repetir l'esquema habitual de les darreres setmanes amb dos davanters (Longo i Sandaza) sacrificant aquest cop un tocat Borja García. Kiko Olivas va ser l'encarregat d'ocupar el buit a l'eix deixat pel sancionat Alcalá. De la seva banda, el tècnic del Cadis, com han fet molts altres quan s'enfrontaven al Girona, va decidir canviar el sistema i situar cinc defenses al darrere amb Garrido de pivot defensiu per davant. Montilivi intimidava amb el millor ambient de la temporada i 8.500 ànimes empenyent. Era el de les grans ocasions. Ni la targeta més ràpida del món (a Aday als trenta segons), semblava restar ímpetu als gironins, que abans dels deu minuts ja van trepitjar àrea amb perill amb un xut alt de Longo i una altra acció de l'italià que no va saber retallar bé l'últim defensor. Semblava que tot havia d'anar com sempre. El Girona imposava el seu ritme mentre el Cadis semblava que patia. No seria així perquè, els andalusos, amb només tres minuts, clavarien dues estocades terribles en les dues primeres rematades a porteria (0-2, m.20). Primer seria Ortuño, qui, amb un xut ajustat al pal va obrir el marcador després que Juanpe es compliqués la vida i rellisqués a l'hora de fer un rebuig. El murcià, agraït pels seus mesos a Girona (2013-14), va demanar perdó a la seva antiga afició a qui sempre ha mostrat el màxim respecte. Tan sols tres minuts després, Álvaro García va rebre una passada en profunditat des del darrere i va superar René dins l'àrea amb una gran definició. El partit feia molta pujada.
El partit es complicava ben d'hora i dibuixava un escenari inèdit per al Girona en tota la temporada: haver de remuntar dos gols a Montilivi. Tocava fita. Si derrotar el tercer classificat i seguir fent camí cap a l'ascens era ja atractiu, haver-ho de fer remuntant un 0-2 resultava encara més complicat. Tot un repte per a un equip al qual fins ara tot li havia sortit rodó. Els dos gols no van fer arronsar la graderia però sí que van acusar-los els jugadors blanc-i-vermells, que només es van acostar un cop més a la porteria d'Alberto Cifuentes amb un cop d'Aday massa tou.
Machín, des de la cabina de premsa des d'on, sancionat, seguia el partit, va veure-ho clar i a la mitja part va fer entrar de seguida Borja García en el lloc d'Àlex Granell. Calia arriscar i buscar un gol ràpid que el posés aviat al partit altre cop. El Girona s'hi va posar de seguida i en els primers minuts Sandaza va tenir un parell d'ocasions de cap que no van trobar el camí del gol. Tampoc tindria sort Maffeo, un dels millors del partit, que remataria al pal després d'una pilota penjada a l'olla. Montilivi bullia i collava de valent intentant ajudar els seus camí de la remuntada. Machín havia estirat l'equip bolcant-lo en atac i això feia que la rereguarda quedés un xic desguarnida quan el Cadis contraatacava. Juanpe salvaria en última instància davant Álvaro García després d'una pèrdua de Kiko Olivas per evitar el tercer gol visitant.
La fusta tornaria a rebutjar una gardela de Borja Garcia (m.63) evitant el primer gol dels gironins. El setge local era màxim i el Girona trobaria el premi en una pilota penjada a l'olla que Longo, de tisora, enviaria al fons de la xarxa. Hi havia partit. I també temps per igualar el marcador. Un minut després del gol del pitxitxi italià, Portu, de jugada individual després d'una gran galopada, enviaria una rematada fregant el pal. El Cadis no ho veia gens clar. El Girona l'havia reduït a la mínima expressió però els andalusos continuaven amb avantatge al marcador. Veient el ritme infernal que imposaven els gironins, Álvaro Cervera ordenavades de la banqueta aturar el partit amb pèrdues de temps. Estaven desbordats. Era una exhibició, però el gol de l'empat però, no arribava.
Amb l'entrada de Cristian Herrera i Sebas Coris, el Girona cremava les naus. Tota la carn era a la graella i restaven deu minuts mal comptats més l'afegit per a intentar l'heroica. Va mancar però, la clarividència, la serenor o la qualitat d'altres dies per a buscar aquella darrera oportunitat salvadora. No va arribar. Tampoc el cop de sort que algunes vegades ha ajudat l'equip aquesta temporada a resoldre partits. A més a més, les múltiples pèrdues de temps dels jugadors visitants van suposar tan sols tres minuts de temps afegit per part d'un àrbitre novament molt protestat per la pàrroquia local. Senzillament, ahir no tocava.
