Vuit punts, com bé deia Pablo Machín fa tres setmanes, «són molts punts». La situació actual del Girona és semblant a la de llavors, quan havia de rebre el Getafe i amb moltíssimes jornades per acabar-se la Lliga; l'eufòria començava a disparar-se, la il·lusió s'havia instal·lat a Montilivi i tot es veia de color de rosa. No és que res hagi canviat substancialment passat aquest últim cap de setmana, però ensopegar amb un rival directe com el Cadis, perdre el gol average amb els gaditans i veure que el coixí passava dels onze punts novament als vuit, ha fet despertar un cert neguit, per més mínim que sigui. L'avantatge encara és enorme, però després d'aquesta última jornada, sembla que el principal rival que pot arribar a lluitar-li la segona plaça als gironins és, precisament, el Cadis. Si més no, així ho és ara; els de Machín són segons i els de Cervera, tercers a vuit punts, amb quatre més que el Tenerife i l'Oviedo. Amb menys d'un terç del campionat per jugar-se, veure quin calendari espera a un i altre equip pot servir per comparar els camins que els queden a partir d'ara. Dotze jornades apassionants, amb rivals de tota mena. El frec a frec està servit.

Força similars són els trajectes que Girona i Cadis han de cobrir a partir d'aquest cap de setmana fins que al juny la Lliga abaixi el seu teló. Només hi ha tres rivals diferents per banda; els nou restants són els mateixos. Tots dos equips s'enfrontaran al Tenerife, UCAM, Lugo, Osca, Llevant, Alcorcón, Nàstic, Saragossa i Còrdova; i ho faran de manera consecutiva. En canvi, mentre que als de Machín els queda veure's les cares amb l'Oviedo, Rayo i Numància, els d'Álvaro Cervera es mesuraran al Sevilla Atlètic, Elx i Valladolid.

La diferència més notable entre un calendari i l'altre és que el Girona jugarà més partits a fora que no pas el Cadis. Queden només cinc duels a Montilivi (contra Rayo, UCAM, Osca, Alcorcón i Saragossa), mentre que a domicili els blanc-i-vermells buscaran rascar com més punts millor als camps de l'Oviedo, Numància i Tenerife (aquests dos de manera consecutiva), Lugo, Llevant, Nàstic i Còrdova. En canvi, els gaditans tenen els mateixos partits al Ramón de Carranza (6) que a fora.

Les últimes 12 jornades

Tots dos es veuran les cares amb cinc equips que ara ocupen alguna de les deu primeres posicions, mentre que els set partits restants seran contra rivals classificats entre l'onzè i l'últim lloc de la taula. Una de les principals diferències és que mentre el Girona visitarà el camp del Llevant a falta de cinc jornades, el Cadis jugarà contra el líder a casa i ho farà una mica més aviat, d'aquí a un mes.

A partir d'ara, qualsevol partit és complicat perquè tothom s'hi juga bastant, però sempre hi ha sortides teòricament més complicades que d'altres i és aquí on sembla que els gironins juguen amb una mica de desavantatge. Primer, perquè aquest dissabte es visita el camp de l'Oviedo, cinquè classificat. Tampoc serà gens fàcil puntuar a Tenerife, ara quart. Gens senzill serà rascar al camp del Llevant, sempre que el conjunt granota no hagi segellat ja el seu ascens matemàtic, que també podria ser. També s'haurà de visitar el camp d'un Lugo que té opcions de fer el play-off. A més, jugar als estadis de Nàstic i Còrdova al tram final del curs podria ser perillós si encara s'estan jugant la permanència.

No semblen tan complicades les sortides d'un Cadis que ha demostrat ser l'únic equip capaç de guanyar a Montilivi. Els de Cervera, entre d'altres escenaris, trepitjaran l'Alcoraz d'un Osca que somia amb la promoció i del Valladolid; aquest, a la darrera jornada, quan tot dependrà de si els de Paco Herrera tenen o no opcions de fer el play-off.