El Girona està signant una temporada d´excel·lent. Consolidat en posicions d´ascens directe des del mes de novembre, els homes de Pablo Machín acumulen 8 punts de marge respecte el tercer classificat, un avantatge rècord mai vist fins ara des que es va instal·lar la modalitat del play-off pel tercer ascens (2010-11). La fortalesa a Montilivi, on fins diumenge passat no hi coneixia la derrota en tot el curs, i tan sols hi havia cedit 4 empats en 15 partits, és una de les grans armes d´un Girona que, no obstant això, a domicili també intimida, i no pas poc. Tant és així que els de Machín són el millor segon visitant, amb 21 punts, només superats pel Llevant. Tot plegat dibuixa un escenari d´allò més il·lusionant camí de l´objectiu de l´ascens però, tal com està recordant el vestidor i el cos tècnic, encara queda molta tela per tallar. I és que a 12 jornades pel final del campionat, el Girona ha entrat en un dels trams de calendari que més dificultats li va suposar a la primera volta.

En els partits contra Cadis, Oviedo, Rayo, Numància i Tenerife, el Girona va sumar 6 punts i se´n va deixar 9 dels 15 possibles. El repte dels jugadors blanc-i-vermells és ara millorar aquell bagatge per sortir d´aquest proper mes de competició amb un coixí prou ampli per encarar amb garanties la recta final. De moment, no s´ha començat bé, amb la derrota contra el Cadis, però ningú dubta que aquest Girona, després d´un primer sotrac, és del tot capaç de tornar a la carretera a les primeres de canvi.

La desfeta contra el Cadis va tallar amb la ratxa de quatre victòries seguides (Mallorca, Mirandés, Getafe i Reus) i també amb la d´imbatibilitat a Montilivi de la temporada (no es perdia des del 0-1 del play-off contra l´Osasuna). Tot i això, la plantilla i el cos tècnic tenen clar que perdre forma part del joc i que entra dins la normalitat. Per tant, la gestió de la derrota no hauria de suposar cap esforç extra. En aquest sentit, sí que el club té tota l´atenció centrada ara en refer-se de seguida i tornar a sumar punts i fer que la derrota contra el Cadis es quedi en una ensopegada. Primer però caldrà superar-se una vegada més i intentar millorar els registres aconseguits a la primera volta en el proper paquet de quatre partits. A Montilivi, el Girona -que ocupava el 6è lloc- no va passar de l´empat sense gols (0-0) contra l´Oviedo en un partit renyit i molt equilibrat en què hi van haver poques ocasions de gol tot i l´evident domini local.

Malgrat aquell empat contra l´Oviedo, el Girona va mantenir la posició de play-off. Sí que en va sortir després de caure a l´estadi de Vallecas en la següent jornada per la mínima arran d´un gol de l´nagoleny Manucho només començar la segona part. Aquell dia, els gironins sí que van fer mèrits per com a mínim no perdre el partit (1-0). El Numància pagaria els plats i el Girona acabaria la sèrie de tres partits sense guanyar amb un cop d´autoritat (3-0). Tot i això, caldria esperar la següent jornada, en la visita del Tenerife a Montilivi per recuperar una plaça de promoció malgrat sumar només un punt (1-1). Aquell empat va situar el Girona cinquè i va suposar el tret de sortida de l´escalada dels blanc-i-vermells cap a les posicions d´ascens directe. Després, l´equip encadenaria quatre victòries consecutives (UCAM, Lugo, Osca i Llevant) per consolidar-se en la segona posició. La ratxa s´acabaria d´Alcorcón (2-1). Contra el Cadis ja no serà possible però si el Girona és capaç de corregir la fuita de punts que va patir davant Oviedo, Rayo Vallecano i Tenerife -asturians i canaris rivals directes- i manté llavors la bona dinàmica de resultats, tindrà molt de camí fet cap a l´objectiu.

D´altra banda, l´equip torna avui a la feina amb una doble sessió d´entrenaments. Primer, la plantilla es desplaçarà fins a Navata per treballar a les instal·lacions de Torremirona i, a la tarda, s´exercitarà al gimnàs de Montilivi. L´equip farà dues sessions més a l´estadi (demà i divendres) abans de desplaçar-se cap a terres asturianes per jugar dissabte contra l´Oviedo al Nuevo Carlos Tartiere (3/4 de 9 del vespre).