«La sensació és que el Girona tindria l'ascens molt a prop amb sis victòries més»

Es va perdre una oportunitat per deixar a una distància molt considerable tots els rivals que tenim per darrere. Els resultats de la jornada van ser molt bons, per les derrotes dels perseguidors, de l'Oviedo, el Tenerife i el Getafe. Però la nostra derrota contra el Cadis ha deixat aquesta sensació que hauríem pogut deixar les coses molt ben encaminades. Hem de seguir lluitant. Ens hem d'adonar que, tot i que el que s'ha fet fins ara és increïble, l'ascens continua sent molt complicat. Gràcies al que s'ha fet fins ara tenim un bon avantatge que hem de saber administrar, jugant amb tranquil·litat i humilitat. Ara, tot i la derrota, crec que el Girona va fer un esforç imperial per guanyar. Vam competir fins a l'últim minut i aquest és el camí.

El Cadis és el principal rival en la lluita per l'ascens directe? Es pot descartar l'Oviedo, el Tenerife i el Getafe?

Ara mateix el Cadis és l'equip que està més a prop nostre. Però no dono ningú per descartat. Tenim vuit punts d'avantatge sobre el Cadis i alguns més sobre la resta, però s'ha de tenir clar que els altres equips seguiran empenyent. Qualsevol d'aquests, en una bona dinàmica, pot ser molt perillós. Ara, a dia d'avui, el més perillós és el Cadis, per la recent derrota que vam tenir amb ells, perquè tenen el gol average a favor i perquè són l'equip que tenim ara més a prop.

Firma no perdre a Oviedo?

No. L'equip no ha de pensar en això. És un partit que s'ha de saber jugar, l'hem de madurar. El no perdre pot ser bo, però per què no guanyar tres punts i donar un cop d'autoritat sobre la taula, imposant-nos en un camp molt difícil? Pensi que l'endemà el Cadis té un partit molt complicat contra el Tenerife. Si tots dos perdessin punts, seria un avantatge per a nosaltres.

Vuit punts d'avantatge a falta de 12 partits. Són molts o pocs?

Són molts. Tothom voldria tenir aquest avantatge a aquestes altures, a falta de 12 partits. És un marge molt considerable. Si veiem el líder, el Llevant, inaccessible, a 10 punts, i fins la jornada passada el teníem a 7, els altres rivals segur que pensen que són molts punts els 8 que tenim nosaltres sobre el tercer. No podem tenir por, hem de seguir com fins ara: competint en cada partit i demostrant que ens podem endur els tres punts sempre.

S'havien posat massa expectatives en el partit del Cadis?

Aquí el que passa és que l'equip estava agafant un avantatge molt bo i tothom estava donant per feta una cosa que, segueixo pensant, és molt i molt difícil. No ens hem de deixar endur per l'eufòria, ni després de perdre amb el Cadis, pel pessimisme. La derrota haurà anat bé per tocar de peus a terra. Després de guanyar a Reus potser hi havia una eufòria desmesurada, semblava que guanyant el Cadis l'ascens a Primera estava fet. I ara tampoc crec que s'hagi de donar una importància vital a la derrota perquè l'avantatge continua sent molt important. I per què no el podem tornar a augmentar aquesta jornada? Hem de pensar a guanyar i després els rivals que facin el que hagin de fer. Perdre amb el Cadis anirà bé a tothom per tenir clar la dificultat del que busquem. Guanyar cada setmana és molt complicat.

A Girona costa estirar l'afició però com va passar en la recta final de les dues últimes temporades, ara tothom puja al carro i torna a somiar.

El que està passant és molt normal, és lògic. El club ha fet dos anys magnífics, hem tocat la Primera Divisió amb els dits, i s'entén que hi hagi certa eufòria. Jo prefereixo veure el que vaig veure diumenge a Montilivi contra el Cadis que el que recordo de la segona part del dia del Lugo. Diumenge a Montilivi competia un equip entregat, amb una afició entregada, que estirava l'equip. I aquesta és una diferència molt destacada comparada amb aquell dia del Lugo, on cada cop que passaven de mig camp semblava que se'ns tallava l'oxigen. És una situació diferent, positiva. Jugadors, cos tècnic i club tenim molt clar que s'haurà de treballar molt i que no hi ha res fet. I l'afició també ho sap, i per això ens dona suport com ho està fent.

Amb una sola derrota a casa i l'afició entregada en un camp ple tot és més fàcil.

El calendari que queda no serà fàcil per a ningú. Tothom s'hi juga coses. Aquesta setmana el Cadis rep el Tenerife, en la següent és l'Oviedo qui va a l'illa... tothom tindrà partits molt complicats. El Cadis, en la jornada on rebem el Rayo, va al camp de l'UCAM Múrcia, que també s'hi està jugant moltes coses... Nosaltres tenim un avantatge que hem de saber administrar per certificar l'ascens.

Quants punts o quantes victòries caldran per assegurar aquest ascens directe?

Dependrà una mica de cada equip. Pot ser que amb sis victòries tinguem l'ascens molt a prop. És la sensació que fa. Amb 18 punts més el Cadis, que ara és tercer, n'hauria de fer 25 de 36, que són una barbaritat... però es pot donar la circumstància que els aconsegueixi i hagim de fer-ne més. El que està clar és que tots els punts que perdin els rivals també van a favor nostre, és una manera de ser optimista.

El que està clar és que amb els 82 punts de l'any del Lugo, aquesta temporada es puja directe a Primera.

Els únics que no hem pogut pujar a Primera fent 82 punts haurem sigut nosaltres aquell any... així és el futbol. Hem de pensar en positiu. El que més m'agrada és que la gent és optimista, que hi ha un bon ambient al voltant de l'equip, que tenim els peus a terra però sabem que ho podem fer. Hi ha equip, jugadors, cos tècnic, un club sòlid al darrere i també una afició. Diumenge la gent es va quedar al seu lloc, al final del partit, per aplaudir els jugadors. Són gestos que s'han d'agrair, i que demostren la confiança que tenen en l'equip. És un gest molt gratificant.

Preveu una pugna fins a l'última jornada?

El que està molt clar és que com abans fem els punts, més aviat tindrem l'opció. Si guanyem cinc partits seguits, o quatre com hem fet aquesta mateixa temporada en diverses sèries, està molt clar que les coses s'aproximaran cada cop més. Però no vull pensar més enllà d'Oviedo. És un rival molt fort, sobretot a casa, on han fonamentat la seva bona temporada. Però nosaltres també som un visitant perillós i lluitarem amb les nostres armes pels tres punts.

A Las Palmas situen Pablo Machín com el candidat preferit per rellevar Quique Setién. Té contracte fins al 2018. Es plantegen oferir-li una ampliació?

Machín ha fet tres anys i mig magnífics a Girona, que no han passat desapercebuts per a ningú. Si realment hi ha equips que voldran parlar amb ell, ja ens ho dirà quan sigui el moment. Nosaltres tenim molt clar el que volem, que el míster continuï, i així ho treballarem. I estic convençut que tot acabarà bé. Ampliar-li el contracte? Ara ens hem de centrar en acabar bé la temporada i no despistar-nos amb situacions que no ajuden a ningú. Hem d'estar per sobre aquestes informacions que surten a base de rumors, com la que em comentava de Las Palmas.

El Girona tornarà a fer la pretemporada a Manchester?

No m'ho estic plantejant, ara no hi pensem en això.

Com es planifica la propera temporada amb la incògnita de saber en quina categoria militarà el Girona?

Nosaltres som professionals i hem de tocar tots els escenaris reals que hi pot haver. I a dia d'avui n'hi ha dos: que l'equip continuï a Segona Divisió, una possibilitat que hem treballat tot l'any, o que pugi a Primera, i que també l'estem treballant des de fa un temps.

Dimarts l'equip es va reunir en el seu dia de festa per celebrar l'aniversari d'Alcalá. Què li sembla?

És una mostra de les moltes que hi ha de la gran família que hi ha al vestidor, almenys des que jo vaig arribar a Girona. Sempre hem tingut un ambient tocant a l'excel·lència dins l'equip. Si estem a dalt, una gran part del mèrit és per les sensacions positives que destil·len els nostres jugadors.

Què ha promès si es puja?

Tinc il·lusions i somnis, m'agradaria poder-los complir... però promesa no me n'he plantejat encara cap. Espero que aquest any puguem donar a la ciutat aquesta gran alegria. La gent respecta el Girona ara d'una manera molt diferent a quan vaig arribar.

Un ascens a Primera... per quedar-s'hi molts anys?

Seria molt absurd pensar que fem tot aquest esforç per viure-ho només una temporada. El futbol ha canviat molt. Les coses, cada vegada, es fan de manera més professional en la majoria de clubs i aquí el que hem de fer és treballar amb sentit comú, com fins ara, i molta humiltat. Si pugem hi haurà grans rivals, a l'elit, i tot serà encara més complicat, però estic segur que ho podem fer molt bé. Seria absurd intentar pujar per tornar a baixar.