Després de dotze temporades de travessia pel desert entre Segona B (8 anys) i Tercera (4), l'Oviedo va tornar l'estiu del 2015 a la categoria de plata. La intenció era que el pas per Segona A fos curt i recuperar la Primera Divisió en el mínim temps possible. El curs passat, l'equip va coquetejar durant força jornades amb els llocs de privilegi i va somiar amb un play-off que s'esvaïria arran de la dimissió de Sergio Ejea i quatre derrotes en les últimes quatre jornades. Aquest estiu, el club ha apostat fort per Fernando Hierro, el cap visible d'un projecte que té com a objectiu final l'ascens.

Amb Toché (11 gols) com a gran referent ofensiu, el retorn de l'exinternacional Michu ha servit també per il·lusionar encara més una afició entregada. Michu, que no és titular, ha tornat a casa després del seu pas per la Premier i de recuperar-se l'any passat jugant a Tercera amb el Langreo. La solidesa al Nuevo Tartiere és la gran arma que permet a l'Oviedo ser 5è a la taula. I és que dels 46 punts que té, 33 els ha aconseguit a casa. Per tant, és un equip que fora del seu estadi baixa molt el rendiment (només 13 punts).

Al marge de la inspiració de cara a gol que puguin tenir Toché i Linares, l'Oviedo viu també de la seguretat defensiva. Hierro intenta fer un equip sòlid, junt i rocós amb defenses forts i agressius com Verdés o Christian Fernández, als quals els acompanyen migcampistes de destrucció com Erice o Torró. Un dels grans perills dels asturians són les accions d'estratègia perquè compten amb Susaeta, un dels millors especialistes de la categoria a pilota aturada. Les incorporacions de Borja Domínguez (Còrdova) i Saúl Berjón (Pumas de Mèxic) aquest mercat d'hivern han donat més alternatives en atac i un aire més alegre a l'equip.