L equip està fort, preparat per jugar amb intensitat cada jornada. Disposa d´una plantilla molt compensada i amb recursos suficients, té qualitat tècnica, tàcticament saben què cal fer en cada moment, el sistema de joc està molt treballat i, pel que fa a l´aspecte psicològic, no baixarà fins aconseguir l´objectiu. L´únic aspecte negatiu que ha passat fins ara és que per primera vegada en tota la lliga el Girona ha perdut dos partits seguits, i de la mateixa manera: el Cadis li va fer dos gols en quatre minuts de diferència i ahir l´Oviedo els va fer en set. En els dos partits els gironins van tenir fases on van ser molt superiors al seu adversari i si ho analitzem bé l´error més important que ha comès l´equip en aquests dos partits és no saber administrar el fet d´anar darrere al marcador.
Ahir l´estat del terreny de joc tornava a posar a prova els gironins. Existien dificultats en la sortida de pilota, fet que condicionava els de Pablo Machín a l´hora de mantenir la possessió i el control del joc; en alguns moments també era difícil combinar degut al fet que accions tècniques, com la passada i la conducció, quedaven limitades. Ahir els aspectes més importants eren la correcta col·locació dels jugadors per tenir controlades les segones jugades a la frontal de les dues àrees, guanyar les jugades d´igualtat cos a cos i controlar bé les accions a pilota aturada.
Durant la primera part el Girona, amb un sol punta i més jugadors al mig camp, era dominador ja que tenia superioritat numèrica amb Àlex Granell, Borja García i Portu, que enllaçaven per dintre juntament amb Pere Pons, que guardava la posició; l´equip de Fernando Hierro tenia dificultats per contrarestar-los. Defensivament, l´Oviedo tenia les ordres molt clares: la seva primera opció era anar a pressionar la sortida de pilota del seu adversari, l´objectiu era provocar una errada de la defensa i poder recuperar la pilota prop de la porteria de René; si no ho aconseguia, replegava amb línies molt juntes, deu jugadors darrere la pilota deixant Toché com a únic davanter. La primera part va ser intensa, amb molt de ritme, on si algun equip mereixia alguna cosa més eren els visitants, sobretot perquè Sebas Coris va tenir l´ocasió més clara en una acció que no va definir bé davant del porter rival.
L´estratègia tornava a ser decisiva. Aquesta vegada va ser per donar vida a l´adversari. Un gol a la sortida d´un córner només iniciar la segona part va donar aire als asturians. Va ser Nando qui va provocar la jugada per la seva banda esquerra, on va posar en moltes dificultats defensives a Pablo Mafeo. L´inici de la segona part va ser decisiu, novament l´equip no va gestionar bé el resultat desfavorable i amb els segon gol la remuntada va ser impossible. Al mig camp, Portu, que ajudava tant en tasques defensives com també ofensives, per arribar a connectar amb Samuele Longo i Pere Pons, que volia cobrir molt d´espai, es van anar desgastant, havien corregut molts quilòmetres, l´equip s´anava distanciant i cada vegada era més difícil entrar en el partit. Li va faltar a Samuele Longo quedar-se alguna pilota a la frontal de l´àrea, era la manera de poder connectar alguna passada, buscar assistències per als companys o bé provocar alguna falta favorable.
Ahir el més important era no perdre. Tornar amb algun punt cap a Girona feia oblidar la derrota davant el Cadis. De totes formes, el més normal és que l´equip pateixi dues derrotes seguides en algun moment del campionat. Ara el partit de dissabte a Montilivi davant el Rayo Vallecano ha de servir per tornar a recuperar el camí de les victòries. És el moment on tothom ha d´empènyer per ajudar l´equip i aconseguir-ho.
