Les cares de resignació i decepció que mostraven els jugadors del Girona dissabte passat mentre desfilaven per la zona mixta del Nuevo Tartiere d'Oviedo de ben segur que es van esborrar l'endemà quan Amath Ndiaye, jugador del Tenerife, feia emmudir el Ramón de Carranza marcant el 0-1 contra el Cadis que deixava els gaditans amb un pam de nas. Temia el vestidor blanc-i-vermell que el seu principal perseguidor s'acostés a només 5 punts, intensificant la lluita per l'ascens directe quan encara queden moltes jornades per al final. Però no va ser així; per fortuna, la relliscada a Oviedo va ser menys greu del que es podia esperar i el Cadis segueix a 8 punts. Una distància que, tot i que ha anat variant en les últimes setmanes, és calcada a la de fa un mes, quan es va tancar febrer. Una bona notícia, tenint en compte que els gironins, tot i que ara no travessen el seu millor moment, mantenen el seu marge de seguretat mentre la Lliga va avançant.
El 19 de novembre, amb un 3-1 contra el Lugo a l'estadi, el Girona s'enfilava fins una segona posició (plaça que dona dret a pujar de manera directa a la Primera Divisió) que no ha deixat escapar encara. És més; amb el pas de les setmanes, ha anat posant terra pel mig amb els seus principals perseguidors. De mica en mica, el coixí ha anat augmentant fins que el cap de setmana del 18 i 19 de febrer, ara fa més d'un mes, aconseguia deixar el Cadis, tercer classificat, a 8 punts. Aquella jornada, els de Machín superaven el Mallorca gràcies a un agònic gol de Juanpe a Montilivi (1-0) i els gaditans no passaven de l'empat sense gols al seu propi estadi davant el Reus (0-0). Cinc jornades més tard, la distància és la mateixa, encara que els blanc-i-vermells encadenin dues derrotes consecutives. És més; en aquest temps, tot i que el coixí amb el Cadis és idèntic (8 punts), la distància amb els principals perseguidors ha agumentat. A la jornada 26, el Tenerife (4t) estava a 8 punts, com també l'Oviedo (5è). El Getafe (6è), a 9. I el Valladolid (7è i fora del play-off), es trobava a 11. Ara, mes i escaig més tard, canaris i asturians estan a 9, els madrilenys a 11 i els de Pucela, a 14. L'únic que ha retallat una mica de marge és l'Osca: els d'Anquela estaven a 14 punts a la jornada 26 i ara, a 12.
És cert també que el marge respecte al Cadis ha arribat a enfilar-se fins els 11 punts durant aquestes últimes setmanes. I que hauria pogut ser de 14 si els d'Álvaro Cervera no s'haguessin imposat a Montilivi fa un parell de partits (1-2). Si s'hagués guanyat llavors, l'ascens encara estaria més a prop. Es va perdre, com una setmana més tard a Oviedo, però tot i aquesta ratxa negativa, aguantar els mateixos 8 punts respecte al tercer que es tenia a finals de febrer és la millor notícia.
La calculadora
Queden encara 11 jornades perquè s'acabi la Lliga. En total, 33 punts en joc. Un món. Poden passar un munt de coses però és cert que el Girona depèn d'ell mateix i té un important marge de maniobra per lligar l'ascens a Primera que tant desitja. Calculadora en mà, tot i que encara quedin un grapat de partits, pujar seria matemàtic amb 26 punts. Si els de Machín els sumen, seran de Primera, encara que el Cadis ho guanyi tot. Si els gaditans comptessin els 11 partits que els queden per victòria i el Girona fes menys de 26 punts, serien els de Cervera els que pujarien (l' average és dels andalusos). De moment, però, l'immediat objectiu de la plantilla és a més curt termini. «Veiem la situació una mica millor que després de perdre a Oviedo amb la victòria del Tenerife. Aquest resultat demostra que no només a nosaltres, sinó a tots els de dalt els costarà guanyar. Seguim tenint una bona distància (respecte al tercer) però el que més necessitem ara és tallar la ratxa de derrotes. Primer, guanyant el partit de Copa Catalunya i després, superant dissabte el Rayo», deia ahir Pablo Machín.
