Amb només 19 anys, el Llagostera el va acollir un cop tancada la seva etapa de juvenil al Barça. Al Municipal hi va viure la històrica eliminatòria contra el València de Copa del Rei però hi va durar ben poc (2012-13). El seu potencial, sumat a la seva joventut, van fer que el Mallorca el fitxés. El Rayo li donaria l'alternativa a Primera i, després d'un any cedit a l'Elx, el de Vilafranca del Penedès ha tornat amb més força que mai consolidat com un dels laterals, o extrems, de més nivell de la categoria.

Venen de guanyar l'Oviedo, empatar a Sòria i sortir del descens. Estan en un dels millors moments dels últims mesos?

Sí. Estem en una bona dinàmica i venim a Girona a buscar els tres punts. Ara tenim una mentalitat més ofensiva, de tenir més la possessió i fer mal a partir d'aquí, que ens està anant bé.

Montilivi és un bon lloc per seguir l'escalada tenint en compte que el Girona ve de perdre dos partits?

El Girona és un equip molt fet. Té molts bons jugadors i això es nota al camp. Per això són on són. Nosaltres no hi hem de pensar. Ens hem de centrar en nosaltres. Hem treballat tota la setmana com fer-los mal.

Tem pagar els plats trencats?

Durant la temporada ja hem passat per moltes situacions dolentes i moments pitjors que ara. No tenim por de res.

Fora de casa han sumat només 6 punts. És un dels seus grans mals oi?

Sí. A casa, amb la nostra afició, estem molt més bé que a fora. Sabem que hem de millorar a domicili per esgarrapar punts d'on sigui perquè els necessitem.

Com els va amb Míchel Sánchez, el nou entrenador?

Molt bé. Ens assemblem més al que era el Rayo l'any passat. Mirem de tenir la possessió, de jugar per dins i també amb els extrems. És un entrenador que s'identifica amb els valors del Rayo.

El Girona ha perdut dos partits seguits però manté un coixí de 8 punts respecte al tercer. Els veu a Primera a final de curs?

Fa dos anys que ho intenten i no ho aconsegueixen. Enguany ho tenen molt més de cara. Més fàcil, com diria aquell. Tinc clar que són a dalt per mèrits propis i que ningú els ha regalat res. Això però, a nosaltres no ens ha d'afectar.

La temporada del Rayo no està sent l'esperada...

No vam començar bé. No teníem la sensació d'estar còmodes i han passat coses que ens han afectat molt. Ara mateix és un dels moments de l'any que més tranquils i còmodes estem. Venim a Girona a guanyar perquè estem necessitats.

Tenir tres entrenadors en una temporada és mal símptoma...

Són coses que passen. Hi ha hagut moltes coses externes que intentem que ens afectin el mínim. Cal estar junts i units, mirar de no perdre i sumar el màxim de punts.

Quines són aquestes coses internes? El cas Zozulya?

Situacions que hi ha hagut durant la temporada.

Per pressupost i història, el Rayo no pot baixar a Segona B.

La mentalitat que tenim és la de salvar-nos i acabar el més amunt possible.

Personalment, és titular gairebé indiscutible tant al lateral com a l'extrem. Està satisfet de com li va la temporada?

Estic content perquè jugo. Ara faig més de carriler perquè amb Míchel explotem més les bandes.

La cessió a l'Elx la temporada passada li va servir per agafar experiència i rodar-se.

Necessitava jugar després d'un any amb 12 partits a Primera. Quan Paco Jémez em va dir que no tindria gaires minuts, vaig decidir anar a l'Elx i vaig fer un bon any. La llàstima va ser el descens del Rayo perquè la meva intenció era tornar amb l'equip a Primera amb la força i el rodatge que havia adquirit a Elx.

Mallorca, Elx, Rayo...però va ser el Llagostera qui li va donar l'oportunitat de fer el salt després de juvenil i on va explotar. Quina part de culpa en té el Llagostera que hagi arribat fins aquí en la seva carrera?

Al Llagostera va ser on vaig començar a jugar professionalment. És un club molt familiar. En vaig quedar molt content. El segueixo i sé que tenen problemes ara per mantenir la categoria. Jo he anat creixent i de mica en mica he corregit coses del meu joc i de la meva manera de ser.

El seu perfil de carriler és dels que agrada a can Girona...

Estic centrat en el Rayo. Això és cosa del meu agent (Marc Bernaus). Jo he de jugar i fer-ho bé.