Si el Girona s'havia convertit en un ferm candidat a l'ascens, s'havia guanyat el respecte de tothom i molts el veien a Primera de la mà del Llevant era perquè l'equip de Pablo Machín havia aconseguit ser demolidor a totes dues àrees. Era molt difícil fer-li un gol i, a l'altra banda, generava un munt d'ocasions i no li costava tant veure porteria, cosa que l'havia convertit en l'equip més realitzador de tot el campionat. Aquests dos pilars, bàsics per explicar l'èxit dels blanc-i-vermells, s'han esfondrat en només unes setmanes. El Girona encara mira amb prismàtics els seus perseguidors, però la distància no és tan gran com ho era abans per culpa d'una mala ratxa de resultats que s'explica, precisament, per haver-se allunyat de l'essència que l'havia convertit en un equip temible. Ja no defensa com abans, ni tampoc ataca amb tanta insistència ni amb el mateix encert. Tornar a aquest camí és l'única recepta per redreçar el rumb, sobretot ara que venen dos partits consecutius a fora (Numància i Tenerife). Només així, les opcions de ser a Primera la temporada vinent tornaran a disparar-se i no a minvar, com està passant darrerament.

El president, Delfí Geli, qui d'experiències n'ha viscut moltes en el món del futbol, assegurava aquest últim dissabte que, tot i estar encara en «una situació de privilegi», el que li cal al Girona és «tornar a ser nosaltres» i «recuperar l'essència» que havia dut l'equip fins al segon lloc de la classificació. Tot, des de la «tranquil·litat» i la «prudència», i sabent que els ingredients per fer-ho hi són perquè «la plantilla és la mateixa que fa un mes o que a l'inici de la temporada». I per tornar als orígens, només hi ha un camí: tornar a tancar la porta amb pany i forrellat, i afinar a dalt la punteria. Perquè els números de les últimes jornades, comparats amb als de no fa pas tant de temps, fan esfereir una mica.

Començant per l'atac, és evident que a dalt la cosa no acaba de rutllar. En els últims tres partits, curiosament la ratxa de derrotes contra Cadis, Oviedo i Rayo Vallecano, l'equip només ha fet 2 gols. Això el permet ostentar encara el privilegi de ser el màxim anotador de tot el campionat amb 51, però cada cop amb el Llevant, que ja en té 48, a menys distància. Contra Cadis i Oviedo les oportunitats van repetir-se fins la sacietat; no tant davant del Rayo. Anant una mica més enllà, des que ara fa un mes es destrossava el Getafe a Montilivi amb un contundent 5-1, que els gironins han marcat 4 gols en també 4 jornades: Reus (2), Cadis (1), Oviedo (0) i Rayo Vallecano (1). Massa poc, comparat amb la dinàmica que l'equip havia portat fins llavors.

Si en atac la cosa no rutlla, tres quarts del mateix passa en defensa, on les xifres, fins i tot, són més preocupants. El Girona no deixa la seva porteria a zero des del 25 de febrer, quan va imposar-se per 0-2 al camp del Mirandés, cuer de la categoria. Ha encaixat en les últimes 5 jornades, en les que ha rebut fins a 9 gols: Getafe (1), Reus (1), Cadis (2), Oviedo (2) i Rayo Vallecano (3). Això es converteix en una mitja d'1,80 gols en contra per partit, molt superior a la de fa poc més d'un mes. I és que després de visitar Miranda, aquesta mateixa mitja era de 0,85 a l'haver rebut 23 gols en 27 jornades. La ratxa és la segona més preocupant del curs en aquest aspecte després de la de les 5 primeres setmanes de la competició, quan es van encaixar fins a 10 gols: Sevilla Atlètic (3), Elx (1), Valladolid (2), Almeria (3) i Mallorca (1).

Revertir això és indispensable per tornar a guanyar i seguir acostant-se a l'ascens. Ho sap Geli. «Semblava que tot es decidiria ara i no és així. El futbol et dona lliçons i fins a l'últim minut del darrer partit s'ha de treballar, ser seriós i respectuós», valorava.