Contra el Cadis i empès per més de 8.500 persones, el Girona va collar el rival durant una segona part prou notable en què els pals i el porter, Alberto Cifuentes, van evitar que l´equip sumés almenys un punt. La remuntada es va quedar a mitges i els gols d´Ortuño i Álvaro García van acabar sent determinants. Davant el Rayo, el gol d´Alcalá semblava donar esperances però seria un miratge. Tot plegat fa que aquesta temporada les remuntades, a diferència d´altres anys, no siguin un dels punts forts de l´equip. Així ho diuen els números, que assenyalen que quan els rivals s´avancen al marcador, al Girona li costa Déu i ajuda refer-se. De fet, tan sols en dues ocasions el conjunt de Pablo Machín ha aconseguit capgirar un marcador en contra. Va ser davant el Nàstic a Montilivi (del 0-1 al 4-2) i al camp de l´Osca (de l´1-0 al 2-1). També va ser meritori igualar a Sevilla (del 3-0 al 3-3). En la resta de 10 partits en què els rivals s´han avançat al marcador, el Girona no ha tingut resposta. O, si n´ha tingut no ha estat suficient per gua­nyar el partit.

Segurament el factor mental influeix en un equip poc acostumat a veure´s per sota al marcador però en els últims tres partits també és veritat que el Girona ha mostrat moltes facilitats defensives, que els rivals han sabut explotar.