El Girona torna a somriure. En el moment oportú i de la millor manera possible. Patint a Sòria i aguantant fins a l'últim minut, aprofitant el doblet del central Pedro Alcalá. Un resultat necessari en un partit sense gaire història, suficient per trencar la ratxa de tres derrotes consecutives a la Lliga, i també per tornar a agafar distància amb el Tenerife, el principal perseguidor, que ara passa a estar a 8 punts quan queda una jornada menys per al final.

Amb unes quantes baixes confirmades i l'obligació d'esperonar un equip que travessava el pitjor moment de la temporada, Machín va optar per canvia algunes peces. De retocs no en va fer gaires, però algun d'ells va ser significatiu. Sobretot, el retorn de Bounou a la porteria, quatre mesos després que el marroquí jugués el seu últim partit de Lliga amb el Girona. Aday també tornava a l'onze, deixant Coris a la banqueta. La resta, el mateix equip que una setmana abans havia perdut amb el Rayo, amb Sandaza com a única referència ofensiva, deixant Borja i Portu a la creació, i Pere Pons i Granell a la sala de màquines. Al davant, un Numància necessitat però amb un munt de baixes i sense davanters; els sorians havien hagut de convocar fins a quatre futbolistes del filial per completar la llista i buscaven un bon resultat per allunyar-se d'una zona de descens que s'havia apropat perillosament.

Van ser els locals, que estaven de celebració en el dia del seu 72è aniversari, els primers a avisar. Eneko Capilla, des de la banda dreta, va arribar fins a la frontal de la gran i allà va provar fortuna amb un xut que sortiria prop del pal esquerre de la porteria defensada per Bounou. La resposta del Girona va ser contundent. En una falta lateral, l'esfèrica penjada a l'àrea la va tocar amb el cap Maffeo cap al cor de la gran; allà, Portu va engaltar un fort tret que Aitor desviava a córner amb una gran reacció per salvar els seus del que hauria pogut ser el 0-1. El murcià va repetir al 24, passats uns minuts de tedi absolut sense oportunitats a cap dels dos bàndols; Portu rebia una pilota de Sandaza en un contracop molt ben trenat pel Girona. Va fer-se un espai el 9 a l'àrea visitant, suficient per disparar entre pals. Allà va trobar la bona resposta d'Aitor, que evitava un cop més el gol dels gironins.

Va despertar el Numància, fins llavors apagat. Als sorians els cremava la pilota als peus i vivien dels contracops; en un d'ells, aprofitant la velocitat dels seus homes més ofensius, la pilota va caure a peus de Pablo Valcarce, ahir l'encarregat de generar perill. Ell va ser el que va rebre a tres quarts de camp, va trepitjar àrea i va provar fortuna però la pilota va acabar prop del pal dret de la porta defensada per Bounou. Valcarce va tornar a fregar el gol a la mitja hora de joc, quan va rebre la bimba a prop de la gran després d'una incomprensible errada de Kiko Olivas. Va provar sort des de la frontal i el seu xut, després de rebotar amb un defensa, va sortir a fora. Despertaven els d'Arrasate, que tot i tenir la pilota havien inquietat els dominis blanc-i-vermells en dues aproximacions aïllades però perilloses. La tercera va ser en un xut de falta directe d'Íñigo Pérez, que va acabar a les mans de Bounou. Un minut abans, l'acció d'atac havia estat per al Girona en un servei de cantonada en què Juanpe havia rematat de cap per damunt del travesser.

Oportunitats a banda i banda, moltes imprecisions al mig del camp i cap dominador clar eren la tònica dominant d'una primera meitat equilibrada, en què el Girona havia tingut el gol a les botes de Portu i el Numància, tot i jugar amb un munt de baixes, també havia generat perill al contracop. No s'acabaven de trobar prou còmodes els de Machín, massa precipitats cada cop que tenien la pilota i necessitats d'una mica de pausa i serenor per trenar accions d'atac amb cara i ulls. Necessitat d'un revulsiu, la banqueta es va moure al descans i Eloi Amagat va entrar en el lloc de Granell per esperonar una mica a un equip un pèl adormit durant els primers 45 minuts. No va ser Eloi el que va fer reaccionar els gironins, sinó Portu, el més actiu de la tarda. El murcià va rebre entre línies al 53 i allà, quan enfilava sol cap a Aitor, va rebre l'entrada de Casado. Falta i targeta groga per al rival. L'acció la va resoldre de la millor manera posible Alcalá, amb un lliure directe imparable que va estavellar-se contra la xarxa als 9 minuts de la represa (0-1). Era la millor notícia per a un Girona que havia creat perill amb comptagotes i que es trobava, de cop i volta, amb un valuós avantatge al marcador que calia saber administrar.

Jagoba Arrasate va trigar poc a moure fitxa. Un vell conegut com Dani Nieto va entrar a escena als 20 minuts del segon acte. Era una de les poques esperances dels sorians, que tenien una banqueta de circumstàncies. Va fer un pas endavant l'equip de casa, obligant el Girona a endarrerir les seves línies, esperant rematar el partit al contracop en una aposta un pèl arriscada per als de Machín. El tècnic va apostar per la velocitat de Cristian Herrera, que va entrar per un Sandaza fos. Arrasate, per l'altra banda, feia debutar Binke, del filial. Eren uns minuts d'incertesa, en què els gironins havien d'apostar per anar a buscar la sentència o per aguantar el resultat. Es va apostar per aquesta segona opció i la lesió d'Aday, que va estar durant uns minuts al damunt de la gespa lesionat, hi va ajudar bastant. Al vallesà el va rellevar Coris. L'aposta per especular era arriscada i ho va entendre el Numància, que es va llançar a la recerca de l'empat. El va tenir Capilla al 81 en un xut que va sortir fora i Pedraza al 83, fent aparèixer Bounou. El marcador no es va moure fins a l'últim sospir, quan Alcalá va sentenciar, a porta buida, a la contra, després d'un córner que havia pujat a rematar el porter local.