Els resultats manen. Els propis i també els dels rivals directes. La suma de tot plegat, diu que el Girona és segon, en places d'ascens directe, quan queden només 8 jornades per al final. I a més, que manté un coixí prou ampli respecte als seus perseguidors. Fins aquí, tot correcte. Bàsicament, punt amunt o punt avall, una situació similar a la que s'ha viscut al llarg d'aquests darrers mesos. Tanmateix, tots els números no són favorables. Els de l'equip, els blanc-i-vermells, curiosament ara, en el moment més delicat i important del campionat, és quan comencen a grinyolar. Res que hagi de ser preocupant, perquè tot i així el marge de maniobra encara és gran, però sí que suficient per treure conclusions de cara a les últimes jornades de Lliga.

Per començar, només cal comparar el Girona actual amb el de fa un mes i mig. S'ha passat de no tenir aturador, a guanyar gairebé en comptagotes. Les ratxes passades i l'actual no tenen color i ara es viu la pitjor de tota la temporada. L'equip tan sols ha esgarrapat 4 punts dels últims 15 que hi ha hagut en joc, amb un balanç de 3 derrotes consecutives (1-2 amb el Cadis, 2-0 a Oviedo i 1-3 a casa contra el Rayo), una victòria a Sòria (0-2) i un empat al camp del Tenerife (3-3). Un botí molt escàs per a un conjunt que aquest curs ha estat capaç d'enllaçar 4 victòries consecutives en tres ocasions, i que també ha encadenat fins a 8 triomfs seguits a Montilivi. La ratxa d'avui dia és encara més dolenta que la que l'equip va signar en les primeres jornades del campionat, quan només va ser capaç de sumar 5 punts de 15. En aquella ocasió, va perdre contra Valladolid (2-1) i Mallorca (1-0), va empatar amb Mirandés (1-1) i Almeria a casa (3-3) i tan sols va ser capaç de guanyar a Getafe (0-2), partit que es convertiria en un autèntic punt d'inflexió per als blanc-i-vermells.

Si la ratxa no és bona, tampoc ho és el rendiment defensiu dels gironins. S'havia aconseguit tancar la porteria amb clau i al darrere l'equip es mostrava sòlid i molt solvent. Però aquestes últimes jornades, l'escenari ha canviat de dalt a baix. Tant, que s'han encaixat 10 gols en els darrers 5 duels. O el que és el mateix: 2 gols en contra per partit. La dinàmica és tan dolenta com la de l'inici de la temporada. En les 5 primeres jornades de Lliga també es van rebre 10 gols: tres a Sevilla, un contra l'Elx, dos a Valladolid, tres amb l'Almeria i un al camp del Mallorca.

Se sumen menys punts que mai i s'encaixen més gols que en tota la Lliga, però tot i això no hi ha motius per estar preocupats. Si més no, així ho veu Francesc Cargol, exentrenador d'equips com el Manlleu, Figueres, Premià de Mar, Palafrugell i a les categories inferiors del mateix Girona. No creu que s'hagin d'encendre totes les alarmes al vestidor de Montilivi, però sí que alerta que seria bo canviar aquesta dinàmica al més aviat possible per rematar l'ascens. «Si es volen fer punts no es poden encaixar tants gols. En són massa. No crec que sigui perquè l'equip està nerviós, sinó perquè està imprecís. És l'hora de recuperar la consistència defensiva; darrerament no es prenen les decisions correctes», valora. Això pot ser degut a l'«ansietat» de veure que el premi gros cada cop és més a prop. «És una situació normal. La Primera Divisió s'ha escapat els dos últims anys i ara que la situació és tan bona i queden poques jornades, pot apareixer una possible ansietat que s'ha de controlar. És evident que els dubtes no faran jugar bé l'equip», explica.

Els rivals directes, encara lluny

Els números no seran tan bons com ho eren no fa gaire temps enrere, però tot i això el Girona ha estat capaç de mantenir a ratlla els perseguidors. La distància amb el tercer no és tan àmplia com abans (s'havia arribat a tenir el Cadis a 11 punts), però s'encetaran les últimes 8 jornades amb el Tenerife i Getafe a 8 (els madrilenys van guanyar ahir a Alcorcón per 0-3). De la seva banda, el Cadis es manté a 9, mentre que la derrota que l'Oviedo va patir a Lugo (2-1) fa que el conjunt asturià s'allunyi fins als 10 punts.