Doncs no. La victòria a Sòria i l'empat a Tenerife no han aturat el mal moment d'un Girona que ahir es va immolar a Montilivi davant un UCAM Múrcia seriós i efectiu i va clavar-li una garrotada de les que fan mal. Els de Pablo Machín van encadenar la tercera derrota consecutiva a l'estadi en no ser capaços ni de puntuar davant el conjunt universitari. I això que el partit feia bona pinta amb el gol inicial de Portu i la clara ocasió d'Aday, un minut després, que l'hauria gairebé sentenciat. L'errada del de Sentmenat, que tornaria a perdonar al llindar de la mitja part, i acabaria expulsat en l'afegit, va ser la clau d'un partit força espès dels gironins i perfecte tàcticament dels murcians, que empatarien de seguida i a la segona part culminarien la remuntada. La derrota pot complicar la situació d'un Girona que veu com el Getafe s'acosta a 7 i el Tenerife avui es pot col·locar a 5. I és que ahir, més d'un es veia el partit guanyat abans de jugar-lo.

El Girona va saltar al terreny de joc amb les notícies que dos dels seus perseguidors, Getafe i Cadis, no havien pogut guanyar els seus partits. Dos resultats que van córrer com la pòlvora per la graderia i de ben segur també al vestidor. Si abans de jugar, els tres punts ja eren vitals i claus, les ensopegades dels rivals afegien importància a la victòria davant l'UCAM pel fet de poder eixamplar l'avantatge. El Girona arribava a la cita decidit a retrobar-se amb la victòria a l'estadi després d'un mes i mig sense fer-ho. El més difícil -tallar la ratxa de tres derrotes seguides- s'havia fet tant a Sòria com a Tenerife i ahir tocava recuperar sensacions i, sobretot, resultats a Montilivi. No seria així. Les baixes forçades de Maffeo i Eloi Amagat van ser suplertes per Coris i Granell mentre que Machín es va tornar a decantar per Kiko Olivas en detriment de Ramalho a l'eix de la defensa. Al davant, l'UCAM arribava necessitat de punts i això va fer que en els primers minuts sorprengués amb el seu atreviment. Van ser dotze minuts en què malgrat tenir la pilota, els murcians no van generar perill. El Girona va tallar de soca-rel el domini visitant amb una acció de pissarra que va acabar amb el primer gol del vespre. Borja García va assistir una falta des de la dreta dins l'àrea perquè Portu afusellés Fernando per sota les cames davant la passivitat defensiva. El gol va deixar tocat l'UCAM i va animar un Girona que va perdonar el segon només un minut després a les botes d'Aday. Amb tot a favor, el de Sentmenat, però, es va fer un embolic i va no va saber rematar bé. Un minut després, Sandaza, de cap, va fer estirar Fernando per desviar la seva rematada a córner. El Girona semblava haver recuperat la seva millor versió. Tanmateix, va pagar molt car haver perdonat. Així, abans de la mitja hora, l'UCAM va robar una pilota al mig del camp i va trenar un contracop de llibre que Jona, després de rebre de Pere Milla, va finalitzar al segon intent. Sense fer res de l'altre món i en la primera arribada, els universitaris empataven el partit. En la segona, Bounou va estirar-se d'allò més per evitar el segon gol visitant en un llançament de falta de Góngora que anava directe a l'escaire. Al Girona li va costar refer-se del gol de l'empat i fins al llindar de la mitja part no va tornar a acostar-se a l'àrea de Fernando. Va ser altre cop Aday que venint des del darrere, de primeres, va rematar als núvols desaprofitant novament una immillorable ocasió per fer el segon abans de la mitja part.

No havia estat del tot fi el Girona durant la primera part però, tot i això, si hagués estat una mica més encertat hauria pogut marxar amb avantatge al descans. De la seva banda, l'UCAM, molt ben plantat al terreny de joc, havia rendibilitzat al màxim les seves aproximacions per fer un gol i complicar molt la vida al Girona. La represa va començar amb la lesió de Coris, que va obligar el de Tossa de Mar a abandonar el terreny de joc i cedir el seu lloc a Mojica. El colombià repareixia un mes i mig després de lesionar-se contra el Getafe, precisament, en l'última victòria de l'equip a Montilivi. Només entrar, Mojica va posar a prova Fernando amb un xut sec i dur però fàcil per al porter.

L'entrada del colombià va accelerar les revolucions del Girona, que semblava que, amb mitja hora per endavant, havia de guanyar massa de pressa el partit. L'UCAM ho veia i mirava d'aprofitar les presses del Girona per buscar les esquenes de la defensa i trepitjar amb molt de perill l'àrea. Així, una rematada d'Hugo Álvarez en una acció d'estratègia va sortir fregant el pal esquerre de Bounou. El Girona no reaccionava. L'UCAM, en canvi, tenia el partit on volia i, a més a més, els nervis dels blanc-i-vermells li donaven ales per atacar. Feia mala pinta. I més quan Pere Milla rebria al punt de penal una assistència des de la dreta i superaria per baix Bounou (m.68). Definitivament les coses es complicaven.

Era l'hora de treure el cor, l'amor propi i tot el que fes falta per, com a mínim, empatar. Borja García ho provaria amb una rematada que neutralitzaria sense problemes el porter. No hi havia punteria i tampoc sort. A més a més, l'arma més insistent, Mojica, es lesionaria altre cop en uns minuts finals on es va jugar ben poc a causa del bon ofici dels visitants. Juande acabaria expulsat i també un impotent Aday en uns minuts de temps afegit en què Borja García va tenir l'empat a les seves botes. La pilota, però, va sortir a l'exterior de la xarxa. El Girona s'havia estavellat.