Fins no fa gaire, Montilivi era un estadi inexpugnable. Ja hi havia cedit algun punt el Girona, però que un visitant s'hi adjudiqués la victòria era quelcom impossible. És més; els de Machín li havien agafat el gust a això de jugar a casa, fins al punt d'encadenar-hi 8 victòries consecutives. Aquesta ratxa, sumada als acceptables resultats que l'equip anava col·leccionant a fora, havien disparats els blanc-i-vermells quan encara quedaven unes quantes jornades perquè s'acabés la Lliga. Però de cop i volta, l'escenari ha donat un tomb. Un gir copernical. Tant, que Montilivi ha perdut la condició de fortí que s'havia guanyat a pols d'una tacada. La ratxa a casa ha passat de ser excel·lent a ser «preocupant», com es reconeix des del mateix vestidor. La confirmació va arribar dissabte passat, amb un dolorós 1-2 contra l'UCAM, que lluita per no baixar. En total, són 3 les derrotes consecutives que l'equip encadena a l'estadi, la qual cosa ha convertit aquesta en la pitjor ratxa de resultats dels gironins a Montilivi en la seva etapa moderna a la Segona Divisió A.
En aquestes nou temporades seguides a la categoria, mai el Girona havia perdut 3 partits seguits a casa. Ara s'ha convertit en una inoportuna rutina, després de caure sense aturador contra el Cadis (1-2), Rayo Vallecano (1-3) i UCAM (1-2). Tot i això, els blanc-i-vermells són els tercers millors locals, amb 37 punts, encara que ara comparteixen aquesta condició amb el Getafe. Un esglaó per sobre hi ha l'Oviedo, amb 40, i el líder Llevant, amb 45.
És la ratxa més dolenta a Montilivi des que Machín és a la banqueta, superant les dues derrotes que l'equip va encadenar el curs passat (15/16) contra Còrdova (1-2) i Elx (0-1). Dos partits perduts s'han enllaçat més vegades: la temporada 13/14, es va perdre davant el Còrdova (0-1) i el Múrcia (0-1). Dos anys abans (11/12), les ensopegades van arribar amb el Celta de Vigo (0-1) i l'Almeria (0-1). I ja al curs 08/09, el del retorn a Segona A, es va caure amb l'Alabès (0-1) i el Xerez (0-2).
Això pel que fa a les derrotes seguides, però també hi ha hagut llargs períodes en què l'equip ha estat incapaç de guanyar a casa. El pitjor d'aquests últims anys va arribar durant l'exercici 13/14. En aquella ocasió, el Girona es va passar 7 jornades de Lliga sense sumar ni una sola victòria a l'estadi. Es va perdre contra el Barça B (1-2), a banda d'empatar amb l'Hèrcules (2-2), Tenerife (2-2), Recreaivo (1-1), Ponferradina (1-1), Eibar (1-1) i Jaén (1-1). A tots aquests resultats se li pot afegir un altre 1-1, en aquest cas davant el Getafe i a la Copa del Rei. Gairebé tan dolenta com aquesta va ser la ratxa que es va viure als primers compassos de la temporada passada (15/16), amb 6 partits sense guanyar. En aquella ocasió es van sumar 2 derrotes (2-3 amb el Numància i 0-1 contra el Lugo) i 4 empats (0-0 amb l'Osca, 2-2 amb el Llagostera, 1-1 contra l'Almeria i 0-0 davant el Saragossa).
Des del vestidor, el capità Àlex Granell explica que aquesta mala inèrcia de resultats «són coses que passen. Ara ens està costant a casa i no hi trobo una resposta lògica. Ens preocupa perquè no acabem de fer el pas definitiu». Tot i això, prefereix beure el got mig ple: «La regularitat és la que marcarà un possible ascens i fer-ho bé al principi té el mateix mèrit que fer-ho al final. Seguim depenent de nosaltres i amb marge suficient».
Proves a Mojica i Coris
El resultat final no va ser l'única mala notícia per a Machín dissabte passat després del duel contra l'UCAM. El tècnic veia com dos dels seus carrilers, Sebas Coris i Johan Mojica, acabaven el partit amb molèsties i havien de ser substituïts. El colombià, a més, just després de sortir d'una lesió muscular. A tots dos futbolistes avui se'ls faran proves per conèixer quin és l'abast de les seves respectives lesions. No pinta gaire bé el panorama per a aquesta posició, tenint en compte que Aday i Maffeo ja no jugaran al camp del Lugo per sanció.
