El Girona està lluitant per pujar a Primera. I ho està fent per tercer any consecutiu. Es troba en aquesta idíl·lica situació per mèrits propis, per haver estat capaç de treure tot el petroli possible dels seus recursos; compta amb una bona plantilla, això és innegable, però Pablo Machín, el tècnic, és el primer que sempre que pot recorda que per història, economia, envergadura i un munt d´aspectes més el seu equip hauria d´estar teòricament un esglaó per sota d´uns quants que l´acompanyen a la categoria. L´últim cop que així ho va voler fer veure va ser aquest diumenge, després d´imposar-se al Lugo a l´Anxo Carro (1-2) i de fer un pas més cap a la glòria. «No tenim els millors jugadors de la categoria, ni els màxims golejadors; tampoc una grandíssima experiència. Som un equip que treu un enorme rendiment del que té». I el que té, entre d´altres coses, és una notable capacitat per treure´n el fruit de les jugades d´estratègia. Perquè la pilota aturada, sobretot des que Machín va fer-se càrrec de la banqueta ara fa tres anys, s´ha convertit en una de les armes més perilloses d´aquest Girona. «Així ens podem igualar a tothom i fins i tot superar. És la millor manera que tenim de lluitar de tu a tu amb els altres», afegia. Qualsevol falta o córner està donant uns grans resultats a un conjunt que està aprofitant a les mil meravelles aquesta mena de situacions. Les xifres no enganyen i diuen que dels últims 20 gols que ha marcat el Girona, 11 d´ells han estat a pilota aturada. No està gens malament.

Culpa en tenen els jugadors d´executar aquesta mena de jugades a la perfecció; també Machín, d´ordenar-les. Però aquí s´hi suma part del seu equip, del qual en forma part Jordi Guerrero, mà dreta del sorià i un dels encarregats d´estudiar totes aquestes accions. Els membres del cos tècnic no podrien estar més contents amb els resultats. Sobretot darrerament, quan la pilota aturada està donant uns boníssims resultats. En els últims dos mesos i mig els gironins han fet 20 gols: només 7 d´ells han arribat de jugada, 2 han estat en pròpia porteria i els 11 restants, gràcies a la pilota aturada. D´aquests, 3 s´han marcat des del punt de penal, 2 de falta directa, 2 en un servei des de la cantonada i els 4 restants, en un servei de falta indirecta.

Aquests números són el reflex de la feina ben feta. D´una feinada que no surt a la llum, però que comporta moltes hores i un gran esforç per part de tothom. «Ho treballem molt i hi participem uns quants», explica Guerrero, fent referència a ell mateix, Machín, Jordi Balcells (preparador físic) i Omar Harrak (entrenador de porters). «És feina de tots, encara que el gran mèrit és dels futbolistes, que estan entenent molt bé les nostres instruccions i les estan executant a la perfecció». ­Guerrero detalla que durant la pretemporada «vam treballar una base molt forta» d´aquest aspecte i que al llarg de l´any, «depenent del rival» i d´«altres factors», s´han anat afegint inputs que han funcionat.

És «molta feina» la que hi ha «al darrere»; la que no es veu i passa desapercebuda per a l´espectador. «Hem de seleccionar les jugadors, mirant qui juga i també a qui ens enfrontem. Cada setmana pensem què podem fer i quina és la millor manera de fer mal al rival. Tot això s´ha d´estudiar, analitzar en vídeo al contrari, decidir quin tipus de falta ens pot anar més bé, quan fer-ho i com fer-ho. Tot es passa a paper i després se´ls ha d´explicar als futbolistes», revela. El modus operandi és bastant laboriós. «Els dies de partit, després que l´entrenador digui l´equip titular, es passi el pertinent vídeo i s´expliquin quatre aspectes, penjo allà on puc una sèrie de papers amb totes les jugades que hem triat anteriorment per a aquell partit en qüestió. Els jugadors, un per un, venen i els explico què han de fer. El discurs està personalitzat. La seva feina és memorística».

Una feinada de por, però amb uns resultats excel·lents, perquè a Girona l´estratègia està funcionant. «És una satisfacció veure que acaba en gol allò que es treballa als entrenaments, al vestidor. Coses com aquestes donen sentit a la teva feina. És una alegria i et sents realitzat. Per exemple, el dia de l´UCAM, el gol d´en Portu l´havíem parlat molt abans del partit. Entre ell i jo estàvem convençuts que podia sortir i així va ser», aporta Guerrero, qui destaca aquest «recurs» com una de les millors «armes» dels gironins. «Som un equip competitiu i amb molta il·lusió, però que en alguns aspectes no podem competir amb d´altres clubs. Tenim d´altres armes. L´estratègia la treballem moltíssim i ens està funcionant molt bé».