La victòria contra l'Osca de dissabte passat, sumada a la de la setmana anterior al camp del Lugo, van carregar les bombones de confiança i il·lusió del Girona. L'equip s'havia encallat, sobretot a casa amb tres derrotes seguides i havia encadenat una sèrie de 4 punts de 18 possibles que havien fet que els rivals comencessin a somiar atrapar-lo. Tanmateix, els dos triomfs consecutius i la imatge de seguretat i solvència mostrada pel Girona tant a l'Anxo Carro com a Montilivi contra l'Osca pot haver suposat un cop gairebé definitiu. No ho és del tot perquè el Getafe és l'únic del qual els homes de Pablo Machín encara no s'han pogut desempallegar del tot. No és que estiguin enganxats del tot ni que se senti el seu alè al clatell perquè els 7 punts de marge són una xifra considerable quedant 5 partits, però sí que eviten que la festa sigui completa.

Amb el Tenerife i el Cadis a 10 punts, l'Osca a 13 i el Valladolid i l'Oviedo a 15, el Getafe ha quedat com el gran rival dels gironins en aquestes últimes cinc jornades de Lliga. Els madrilenys disposen de 8 punts de marge respecte al Valladolid i tenen més que encarrilada la seva presència al play-off. La seva lluita a partir d'ara és, sense pressió, mirar de reüll el Girona i, sobretot, assegurar la tercera posició per garantir-se el factor camp a les eliminatòries d'ascens.

Tanmateix, els gironins són plenament conscients que més que mirar què fa el Getafe, el que els toca és anar partit a partit i mirar de sumar els 8 punts que matemàticament els donarien l'ascens directe. Després d'una temporada dura en l'aspecte físic i emocional, resta només un petit esforç de cinc partits. Un esprint final en què, el Girona arriba amb molts metres d'avantatge i que, a més a més, està acostumat a gestionar a la perfecció des que Machín es va fer càrrec de l'equip la primavera del 2014. I és que en els tres finals de temporada en què el sorià ha estat l'entrenador, el Girona ha sumat 8, 11 i 11 punts, xifres que servirien per aconseguir l'objectiu.

Machín ha demostrat que si en alguna cosa té la mà trencada -entre moltes altres- és a fer grans finals de temporades. Així, en la seva primera experiència al Girona va revifar un equip que semblava sentenciat a Segona B i el va salvar després de sumar 8 punts en les últimes cinc jornades (derrota a Huelva, empats contra Madrid Castella i Mallorca i triomfs a Ponferrada i contra Dépor). Aquell bagatge serviria al Girona actual per pujar a Primera, com també ho farien els 11 punts aconseguits l'any següent (14-15) i el curs passat (15-16). En l'any dels 82 punts, el conjunt gironí va signar un esprint final de luxe, però que no li va servir per assolir la glòria. El Girona va derrotar l'Alabès (0-3), el Llagostera (1-0) i el Mallorca (0-1) i va empatar contra el Saragossa (1-1) i el Lugo (1-1) quedant-se fora de l'ascens pel pitjor average general amb l'Sporting.

La temporada passada, el conjunt de Machín va despertar a la segona volta i també va prémer l'accelerador a les cinc últimes jornades per obtenir un bitllet per al play-off. Els empats a Elx (1-1) i Valladolid (0-0) s'hi van sumar els triomfs contra Mallorca (1-0), Alcorcón (2-0) i Ponferradina (0-1) que van donar 11 punts i una plaça de promoció als de Machín.

Enguany el Girona té per davant cinc rivals que -llevat del Llevant- encara no tenen els deures fets. Dissabte, l'equip visita el Ciutat de València i després s'ha d'enfrontar a l'Alcorcón, Nàstic, Saragossa i Còrdova, equips que -potser tret dels aragonesos- no tenen la salvació assegurada.