Per més que jugadors, tècnics i directius repeteixin que el que ha de fer el Girona és mirar-se a si mateix, anar a guanyar i deixar-se de romanços, és evident que el retrovisor ja fa setmanes que està ben a l'abast per mirar quin equip s'acosta per darrere. El ball de rivals directes ha estat constant durant uns mesos però en les últimes setmanes només un equip s'ha guanyat a pols l' honor de ser l'únic i el principal perseguidor dels gironins a la caça de la segona posició. Es tracta del Getafe. El mateix Getafe que fa un temps semblava descartat i que ha revifat de tal manera que, a falta de tres partits, encara pot discutir l'ascens directe als de Pablo Machín. Meteòrica ha estat la remuntada dels madrilenys, que han aprofitat la irregularitat del Girona per acostar-s'hi, sense fer massa soroll, i posar els nervis a flor de pell d'una afició que es mor de ganes de despatxar la temporada amb una alegria.
El 4 de març, ara fa dos mesos i mig, el Getafe marxava de Montilivi amb la cua entre cames. En un dels millors partits a l'estadi, els de Pablo Machín golejaven per 5-1 un dels equips favorits per lluitar per l'ascens. Els gironins es feien forts a la segona plaça i deixaven els de Bordalás a 12 punts. Tot un món. Aquesta distància, a més, es va eixamplar fins als 14 punts les dues jornades següents. Semblava que el Getafe havia quedat tocat, que el Girona anava embalat cap a Primera i que rivals com el Cadis, Oviedo o el Tenerife serien els únics capaços de posar en perill el salt a la Primera Divisió, que semblava ja encarrilat.
Però no va ser així. Una irregular ratxa dels blanc-i-vermells (14 punts de 33 possibles), sumada a una dinàmica ascendent del Getafe (21 punts de 33), ha equilibrat les forces finals a l'escenari actual. Queden només tres partits i el marge, abismal fa un temps, s'ha ajustat. Són 5 ara els punts que els gironins tenen d'avantatge. La part positiva, això sí, és que el gol average és favorable als de Pablo Machín (0-2 al Coliseum i 5-1 a Montilivi), per la qual cosa un hipotètic empat de punts sempre els acabaria afavorint. Al Getafe li queda encara enfrontar-se al Valladolid al Nuevo José Zorilla (els de Paco Herrera s'estan jugant disputar o no la promoció per pujar), l'Almeria a casa (els andalusos encara no estan salvats) i el Mallorca a fora (els balears estan en descens).
El cas oposat és el de l'Oviedo. Després d'aquell Girona-Getafe del mes de març, els asturians eren quarts, a 10 punts dels de Montilivi. Es van arribar a posar a 9 amb un 2-0 al Carlos Tartiere en el moment més delicat dels de Machín, però a partir de llavors no han fet altra cosa que anar perdent pistonada. Ara, els de Fernando Hierro, candidats a tot fa un temps, estan fora de les posicions de play-off (és 8è). A més, ja es troba a 14 punts. Una distància inabastable.
A tot estirar, cinquè
L'objectiu únic del Girona és ser segon i pujar directe, però en el pitjor dels escenaris, l'equip tancaria l'any com més avall possible en cinquè lloc. Això passaria si els de Machín perden tots els partits i Getafe, Tenerife i Cadis els guanyen tots. A més, en el cas dels canaris, haurien de capgirar la diferència de gols, ara molt a favor dels blanc-i-vermells: +12.
Fent un sol punt contra Nàstic, Saragossa o Còrdova (els tres últims rivals a la Lliga), el que s'asseguraria el Girona és cloure aquesta present temporada en segon o tercer lloc, perquè seria impossible que el Tenerife o el Cadis (tots dos ara a 9 punts quan en queden precisament 9 en joc) l'atrapessin.
Dos dies de descans
La plantilla es va exercitar ahir només un dia després d'empatar a Montilivi contra l'Alcorcón (0-0). Va ser una sessió suau i de recuperació per als titulars, mentre que la resta de l'equip va exercitar-se amb una mica més d'intensitat. L'equip gaudeix avui i demà de dos dies de descans i no serà fins al dimecres que no tornarà a la feina per començar a preparar l'important compromís de diumenge amb el Nàstic.
