Per més trempera que generi a Pablo Machín veure bullir Montilivi i xalar el seu públic, sembla que el tècnic tancarà la temporada sense haver pogut veure l'estadi ple ni un sol dia. I això que d'oportunitats, i sobretot motius, n'hi ha hagut de sobres. Fa un munt de jornades que el Girona és segon, lluitant per assegurar l'ascens directe; han passat rivals directes i equips de molta entitat. Però cap d'aquests ingredients ha estat suficient per acabar de convèncer a una afició que, tot i respondre millor que en d'altres ocasions, no ha acabat de donar el pas definitiu que des de sempre se li reclama. No és fàcil cobrir les 9.286 localitats de Montilivi. No es va aconseguir ni ara fa dos anys, en el famós i fatídic partit contra el Lugo de Quique Setién i Pablo Caballero. Aquella tarda, van ser 8.974 els aficionats que van posar color a les graderies. Enguany, ha estat fins i tot difícil acostar-se a una entrada similar. Hi ha hagut bon ambient, l'afició ha estat al costat de l'equip fins i tot alguns mesos en què tradicionalment al camp no s'hi deixa caure massa gent. Tot i això, la barrera dels 8.000 espectadors només s'ha superat un parell de vegades. Però res més.

Des de fa setmanes, sobretot aquest últim mes en què el Girona més s'hi juga amb el final del curs a tocar i l'ascens cada cop més a prop, que les entrades per als aficionats solen esgotar-se uns quants dies abans del partit de torn. Bon senyal. Es fa bullir l'olla i se somia amb una assistència de rècord. A l'hora de la veritat, les expectatives es queden a mig camí. Respon l'afició, però no tant com s'espera. En cap dels 20 partits que els gironins han jugat a Montilivi aquesta temporada s'ha arribat als 9.286 espectadors. Ni tan sols s'ha superat la barrera dels 9.000. A tot estirar, es poden celebrar assistències com els 8.308 aficionats del dia del Cadis i els 8.293 que es van citar per veure el duel amb l'Alcorcón. En tots dos casos, les entrades s'havien esgotat amb antel·lació, per la qual cosa aproximadament un miler d'abonats tot i tenir un seient assegurat van acabar declinant l'opció de venir a l'estadi. Una manera d'evitar això, ja de cares al futur, podria ser la creació d'un sistema perquè cada soci que no pugui acudir a un partit en qüestió tingui la possibilitat d'alliberar el seu seient. Diversos clubs ja fa temps que ho han posat en pràctica.

L'última possibilitat per registrar la millor entrada d'aquesta temporada a Montilivi serà la setmana vinent, coincidint amb la visita del Saragossa (un partit que encara no té data ni tampoc horari confirmats). Una major o menor assistència de públic dependrà, segurament, de si el Girona ha pujat ja a Primera o si encara es troba immers en la lluita per l'ascens directe.

Tot i no haver omplert, el cert és que la mitjana d'espectadors d'aquest any és superior a la del curs passat. Aquest curs, amb una mitja de 5.357 espectadors, s'han registrat 9 partits amb més de 5.000 aficionats a les graderies, un escenari difícil de trobar la temporada anterior. L'entrada rècord es va registrar el dia del Cadis, amb 8.308 espectadors. Només un esglaó per sota hi ha els 8.293 de dissabte passat contra l'Alcorcón. El Getafe va reunir 7.259 espectadors, mentre que en van ser 7.005 els qui van veure l'equip de Pablo Machín guanyar l'Osca ara fa ben poques setmanes. Per sobre dels 6.000 hi ha hagut 3 partits: UCAM (6.746 espectadors), Rayo Vallecano (6.653) i Llevant (6.068).