Li tocarà continuar lluitant, al Girona, per poder aconseguir aquest dificultós i llarg ascens a la Primera divisió. Ahir el partit es va posar de la millor manera possible. Podia ser una jornada definitiva per als gironins i en la primera acció del partit ja s´avançaven al marcador. Un xut potent de Pablo Maffeo, però sobretot precís, per terra, creuat i a la dreta de Manuel Reina posava el partit de cares. El més difícil arribava de seguida i s´afrontava el partit amb la tensió però alhora amb la calma necessària per poder aconseguir com a mínim el punt que feia falta. L´aposta inicial de Pablo Machin tornava a mostrar ambició per intentar guanyar sense especular en el resultat, l´equip tornava a sortir amb dos davanters com Samuele Longo i Fran Sandaza. La declaració d´intencions del cos tècnic la recollien els jugadors per demostrar dins el terreny de joc mentalitat, concentració, valentia i ganes d´anar pel partit.

En el transcurs de la primera part aquesta actitud es veia en els petits detalls, les jugades dividides, les recuperacions, el ritme i la presa de decisions eren per al Girona. Les dificultats les tenia el Nàstic, que amb el marcador desfavorable podia caure en la precipitació i deixar espais en defensa. Un dels fets que va anar decantant de mica en mica el partit a favor del tarragonins van ser les dificultats al mig camp a partir de la lesió de Pere Pons; és el jugador responsable d´aportar l´equilibri i d´aturar els contraatacs de l´adversari; sense ell sobre la gespa, el Girona es va anar separant, hi havia massa distància entre els davanters i els centrals; per tant, l´espai que havien de cobrir Àlex Granell, Portu i Borja García era molt gran.

Va fer bé l´equip de Nano Rivas d´ajuntar Luismi, Malinda i Juan Muñiz al centre ja que van anar guanyant control, possessió i superioritats. A la represa, el gol de l´empat va descentrar el Girona que va mostrar novament una preocupant debilitat defensiva. En els primers vint minuts de la segona part va llençar tota la feina feta durant el primer temps. De poca capacitat de maniobra va poder disposar l´entrenador gironí, ja que degut als dos canvis obligats per les lesions de Pere Pons i Pablo Maffeo va quedar limitat a l´hora de poder refrescar l´atac. Al final, l´equip no va mostrar capacitat de reacció i va acabar renunciant a la segona part. Ara l´objectiu és recuperar mentalment el grup, descansar bé, aïllar-se de l´ambient que es viurà a la ciutat aquesta setmana i ser molt forts diumenge a casa contra el Saragossa.