Els seus esprints van enamorar ja fa anys Montilivi, que el va batejar com «la bala de l´Estartit». De blanc-i-vermell hi va viure els ascensos a Segona B (06-07) i a Segona A (07-08) i diumenge, de rebot, pot viure també, des del camp, ara amb l´equip rival, el tercer ascens del seu exequip. Xumetra defensa ara la samarreta d´un Saragossa que «sortirà a competir i guanyar» per sumar el punt que necessita per salvar-se però admet que si s´arriba als minuts finals amb empat miraran de «sumar un punt», que «seria molt valós».
L´empat contra el Rayo de la setmana passada fa que encara els manqui un punt per assegurar la salvació. Confien a segellar-la a Montilivi?
No va ser el primer cop que ens marcaven a l´últim minut. Vam acabar resignats i ara haurem d´anar a Montilivi a certificar la permanència.
El Girona necessita un punt per pujar i el Saragossa un per salvar-se. Des de fora, sembla un partit encaminat a l´empat.
Som dos equips professionals i futbolistes professionals que sortirem a competir i a intentar guanyar el rival. De la nostra part, si arriben els últims minuts i no podem guanyar, almenys mirarem d´empatar i sumar un punt que seria molt valuós.
Què li sembla que moltes cases d´apostes no deixin apostar en aquest partit?
Primera notícia. No soc de fer-ho. A més a més, ho tenim prohibit com a jugadors professionals. Repeteixo, de la nostra part no hi haurà res d´estrany. Sortirem a competir i a guanyar.
Quin ambient es respira abans del partit a Saragossa?
La premsa no la segueixo pas gaire però al vestidor volem guanyar i, si no podem, intentar sumar.
Només tenen un 0,22% de possibilitats de baixar. Realment hi ha por de baixar?
L´afició no ho sé si en té de por però nosaltres, sí. Tal com ha anat la temporada, en què hi ha hagut molta irregularitat, si podem certificar la salvació diumenge ens traurem un pes de sobre.
El Girona ha perdut pistonada aquest tram final però manté encara un coixí de 5 punts. Els veu celebrant l´ascens?
Han fet una temporada molt bona. De fet, han estat fent grans campanyes els últims dos o tres anys seguits i això té molt de mèrit. S´ho mereixen.
En el pitjor dels escenaris possibles, al Girona encara li quedaria una última oportunitat a la darrera jornada a Còrdova. La pressió llavors ja seria màxima oi?
Hi ha una màxima que diu que el que puguis fer avui no ho deixis per demà. Si poden aconseguir-ho diumenge no ho deixaran pas per la setmana entrant. Llavors la pressió seria doble i haurien d´estar pendents d´altres partits.
Personalment, quin balanç fa de la seva temporada?
Vaig tenir una lesió important a la tardor que no es va curar del tot i al març em vaig haver d´operar. No he estat a un nivell espectacular però sí que he fet un any molt madur. Em poso un notable.
Tres entrenadors (Milla, Agné i Láinez), ball de directors esportius (Julià i Valentín marxen al gener)... Tants enrenous no ajuden a tenir estabilitat oi?
És complicat, sí. Col·lectivament hem estat molt irregulars perquè hi havia coses i situacions externes que afectaven el vestidor. A l´estiu vaig venir amb aspiracoins de fer un bon any per mirar de pujar i la realitat és que ens manca algun punt per certificar la salvació.
