Res del que hagi viscut fins ara el Girona FC en els seus gairebé 87 anys d´història pot ser comparable amb el que vindrà, a partir d´ara. La nit i el dia. Després de nou temporades a Segona A, una categoria on el club havia aconseguit fer-s´hi sostenible econòmicament parlant, el salt de qualitat que representa un ascens a Primera, per inèdit, resulta molt complicat de calibrar més enllà de constatar que el Girona pot oblidar-se per molt temps de les penúries econòmiques que l´han acompanyat tants cops.

La primera xifra d´impacte és la que representen els ingressos pels drets de televisió. Aquest curs, gràcies al nou repartiment que va entrar en vigor amb la venda conjunta per part de LaLliga, el Girona ha rebut uns 6 milions. La temporada que ve, pel cap baix, seran 40. La LFP disposa d´uns barems que inclouen una part fixa més una de variable en funció de la xifra d´abonats, les audiències, la classificació i el compliment del reglament televisiu que permet fer aquest càlcul. No haver estat mai a la màxima categoria penalitza, però en canvi els bons resultats a Segona aquestes últimes temporades fan que el club estigui per davant de qualsevol altre rival que pogués ascendir i que no tingués passat recent a l´elit.

No només creixeran els ingressos televisius, òbviament. El límit salarial es multiplicarà. El Girona passarà a tenir futbolistes amb fitxes que, segurament, s´aproparan al milió d´euros, una cosa mai vista fins ara. Des del Consell d´Administració es considera que l´impacte de l´ascens dispararà el número d´abonats, però com s´ha fet fins ara, es vol crèixer de forma sostenible. D´entrada aquest estiu està previst que l´aforament de Montilivi s´ampliï fins arribar als 12.000 espectadors. La previsió apunta que s´instal·laran grades mòbils entre el gol nord i Preferent, tot i que segons els estudis que ha fet el Girona, el creixement es podria fer per qualsevol punt del camp. Això sí, per Tribuna hi ha una complicació afegida: caldria treure el sostre d´uralita i això requeriria temps i una elevada inversió per les mesures de seguretat que cal prendre quan es treballa amb aquest element.

El club ha tancat aquesta temporada l´aixeta de captació de nous abonats un cop va arribar als 7.000, que representen el 75% dels poc més de 9.000 espectadors de capacitat que hi ha al camp. Amb l´ampliació es podrà donar resposta a nous socis, ara en llista d´espera gràcies a la fórmula del carnet de fans. Segurament es podrien omplir les futures 12.000 localitats només amb abonats, tot i que el Girona és partidari de reservar, tot i no tenir-hi cap obligació, un paquet d´entrades per posar a la venda en cada partit. Caldrà veure, d´altra banda, quins increments de preus s´apliquen. No és el mateix jugar a Segona que fer-ho a Primera divisió. Aquesta temporada el carnet d´adult valia 480 euros a tribuna, 200 a preferent i 150 als gols.

Més millores

Una de les preguntes més repetides al carrer aquests últims anys, amb el Girona lluitant per pujar a Primera, era constatar si Montilivi està preparat per acollir partits d´elit. I sí, ho està. L´estadi ha patit una notable millora en els últims nou anys, des de l´ascens a Segona A, amb la instal·lació de seients, torns d´accès, l´Unitat de control (UCO), les noves oficines, l´ampliació de la llotja i la millora de l´àrea esportiva. LaLliga no té exigències impossibles per a Montilivi. El reglament diu que hi ha una moratòria de dos anys per disposar d´un aforament de 15.000 espectadors, tot i que és relatiu. L´Eibar ha fet crèixer Ipurúa fins els 9.000 per la impossibilitat d´anar més enllà (els edificis que l´envolten ho impedeixen). El Girona no es vol proposar cap obra faraònica que hipotequi el futur. El primer pas serà arribar a les 12.000 localitats i a partir d´aquí, en funció de la resposta de la gent i de la trajectòria esportiva que faci l´equip a la màxima divisió, es veurà.

Sí que caldrà millorar un parell d´aspectes clau: la gespa i la il·luminació. El club està decidit a refer de dalt a baix el drenatge de Montilivi i plantar de nou, un procès més llarg que quan es fan els típics canvis de tapets. L´estadi estarà aixecat entre un i dos mesos quan comencin aquests treballs. Per altra banda també s´abordarà la renovació total de la instal·lació elèctrica. Segons LaLliga l´estadi presenta una de les pitjors il·luminacions de tot Primera i Segona. Habilitar serveis i construir l´edifici de taquilles també són projectes pendents. Aquests dos darrers, a càrrec de l´Ajuntament, perquè els altres els haurà de finançar el Girona.

Els qui també en diran bé de l´ascens seran els creditors. El club va aprovar l´abril de 2015 la sortida del concurs, que posava en risc la viabilitat de l´entitat, comprometent-se a pagar el 60% del deute en cinc anys. En l´acord es feia constar que aquestes condicions eren vàlides amb l´equip a Segona. En cas d´ascens, els creditors recuperen la quita del 40%, únicament en aquells pagaments que s´efectuïn durant les temporades que el Girona militi a l´elit.

Si el Girona es consolida a la màxima categoria, el club té al cap nombrosos projectes per créixer. Una de les preocupacions, per exemple, és l´aparcament, ja prou complicat en un partit normal de Segona. La mobilitat serà un dels aspectes que també caldrà negociar de cara el futur, així com també la construcció de l´anhelada ciutat esportiva, que encara no té ubicació.