Girona va viure ahir intensament la festa de l'ascens de l'equip a Primera Divisió amb una cercavila per la ciutat, els típics parlaments dels jugadors a l'Ajuntament i concerts a la Copa. L'abast de la fita assolida farà que celebració duri encara força temps entre una afició que ahir es fregava els ulls de bon de matí pensant si l'ascens era una realitat o havia estat un somni. També se celebrarà com cal a Banyoles a finals de mes amb el dinar entre exjugadors i exdirectius del Banyoles i del Girona, que Xavi Agustí ja feia temps que estava organitzant. Capitanejats per Agustí, Manto Torrent, Joan Franch i Nitus Granados, s'espera una jornada festiva que començarà amb un partidet i acabarà amb un dinar al Mirallac per celebrar l'ascens a Primera Catalana del Banyoles i a Primera del Girona. Agustí, per fi, podrà veure el seu Girona a la màxima categoria. Un somni, un objectiu que als anys vuitanta va plantejar a la directiva de Maurci Duran i el van tractar de boig per amunt. «Tenia la il·lusió de pujar a Primera i em van dir boig. Fins i tot per mirar de fer-ho a Segona A», explica el ­banyolí que es va haver de sentir uns quants cops «ho veus com és impossible?» de boca de molts directius quan s'acabaven les temporades amb pèrdues econòmiques. «Els empresaris es feien enrere pel fet de deixar-hi tants calés», recorda.

Agustí somiava un Girona entre els millors i més veient com, als noranta, equips com el Mèrida o l'Extremadura també hi arribaven. Més recentment han estat l'Eibar i el Leganés -a qui Agustí havia vist «a la Preferent madrilenya» un any que va anar a Madrid de festa major- els que han marcat un camí que el Girona ha seguit. «No ha estat cap miracle. Ja tinc el Girona a Primera». El pas final va ser senzill. Calia només rematar la gran temporada amb un punt contra el Saragossa. El pacte de no-agressió es va complir i no hi va haver disgustos. «Ja era hora. Aquest cop era més fàcil perquè interessava a tots dos equips l'empat», assegura.

Amb la Primera al sarró, Agustí es recorda de tots aquells que es van deixar «la salut i la butxaca» pel Girona i demana que l´Ajuntament «torni al club tot el que li va robar amb els terrenys de la universitat». «Ara potser seríem com el Barça i Madrid i no seríem una Societat Anònima. Que donin la cara i facin un camp amb 4.000 espectadors més». Tot i això, l´extècnic veu recorregut al Girona entre els millors. «Si es fan les coses ben fetes, tindrem Girona per temps a Primera Divisió», assegura en un elogi cap als propietaris.