Montilivi ha passat de l'èxtasi i l'alegria, a la tristor més profunda. Les celebracions per l'històric ascens del Girona han donat pas a la crua realitat: la confecció d'una plantilla prou competitiva com per jugar de tu a tu a l'elit, cosa que ha suposat prendre decisions delicades des dels despatxos. Una d'elles, entre d'altres, ha estat la de no renovar els contractes de dos autèntics emblemes del club com són Richy Álvarez i Felipe Sanchón. Tots dos futbolistes, amb un munt d'anys a l'entitat a les seves esquenes, van rebre ahir els seus respectius homenatges, amb llàgrimes i els sentiments a flor de pell. Mentre que Felipe s'acomiadava assegurant que el seu desig és el de seguir jugant i que té la intenció de tornar algun dia, Richy anunciava que ha decidit posar el punt i final a la seva carrera per culpa de les lesions al genoll.

El primer a obrir foc va ser el davanter. Acompanyat pels seus familiars (hi havia els seus pares, dona i el seu fill petit) i amb el suport d'una part de la plantilla i cos tècnic, el club va decidir dir l'últim adeu a Felipe. Primer, amb un breu vídeo amb alguns dels seus gols; després, amb els elogis del president, Delfí Geli, i el director esportiu, Quique Cárcel. El primer n'agraïa la seva «professionalitat», el segon, deia tenir-li «molta estima», mostrant-se «segur» que les coses li aniran «molt bé» perquè «encara li queda molt per donar». Superat per la situació i amb un nus a la gola, Felipe se'n va sortir com va poder, agraint a tort i a dret i assegurant que posa el punt i final a la seva etapa (la tercera) al Girona «orgullós» del seu pas. «Les coses m'havien sortit prou bé però sempre m'havia quedat amb un mal regust al final de cada temporada. Aquest any l'he sacrificat i no he jugat gairebé, però ha merescut la pena. No canvio res», assegurava el jugador, qui va arribar amb el club a Tercera ara fa més d'una dècada i el deixa a Primera. «Ni el més optimista s'ho hauria imaginat mai», admetia. Assegurava que la seva intenció és la de seguir jugant i no es tancava en banda davant la possibilitat de tornar al Girona. «El club sempre m'ha deixat la porta oberta. Ho he donat tot per aquest club i tant de bo això no acabi aquí. Com diu el tòpic, espero que això no sigui un adeu, sinó un fins aviat».

Amb 35 anys i un curs pràcticament en blanc, Felipe sap que li serà difícil seguir la temporada vinent a Segona A; aquesta és la seva intenció, encara que té assumit que baixar un esglaó i acabar a Segona B és també una possibilitat ben real. En aquesta categoria hi entraria l'Olot; l'interès hi és pel bàndol garrotxí, però totes dues parts encara no s'han assegut a parlar en ferm de tot plegat.

Richy hi posa el punt final

Si hi va haver llàgrimes amb Felipe, més en van caure quan va arribar el torn a Richy Álvarez, el segon protagonista del dia a l'estadi. Amb familiars i amics entre el públic i també l'escalf d'alguns companys de vestidor, el gallec va anunciar als seus 32 anys (en farà 33 al setembre) que ha decidit penjar les botes. També hi va haver vídeo i molt bones paraules de Geli i Cárcel, abans que el futbolista llegís un petit escrit que tenia preparat. Després d'agrair a «companys de vestidor, cos tècnic, personal de les oficines i l'afició» tota l'estima i el tracte rebut durant les últimes sis temporades, Richy deia «entendre» la decisió del club de no haver renovat el seu contracte.

«Les lesions no m'han permès rendir com m'hauria agradat i el genoll no s'ha recuperat al cent per cent», ho justificava. I és aquí on, per sorpresa de molts, va explicar que «després de molt d'esforç i sacrifici, prenc una de les decisions més difícils de la meva vida. Em retiro. Marxo amb el cap ben alt i he complert el somni de pujar a Primera», deia. Una decisió que havia meditat «des de fa molt de temps» i que va decidir fer pública ahir. «Sis operacions no són qualsevol tonteria. Ja no puc més. He patit molts anys. És l'hora de dir adeu», va rematar, abans de rebre un sonor aplaudiment de tots els assistents.