Construir una ciutat esportiva que permeti erradicar per sempre més la manca d'instal·lacions ha sigut un objectiu del Girona des que Migue, el 2008, va fer el gol que va permetre a l'equip tornar a Segona A. A l'hora de la veritat, ni Josep Gusó, ni tampoc, posteriorment, durant l'etapa de Josep Delgado com a màxim accionista, es va avançar; i tot i els esforços que s'han posat en aquest sentit des de l'arribada de TVSE Futbol ara farà dos anys (de moment, ningú ha dit el contrari, que Samir Boudjemaa i Jean Louis Dutaret siguin els propietaris del club), aquesta continua sent la gran assignatura pendent, més urgent de resoldre, si cal, ara, amb l'ascens a Primera Divisió.

La falta d'instal·lacions preocupa, i molt, a Montilivi. El club fa dos anys que busca terrenys per ubicar-hi la Ciutat Esportiva, però de moment, no els ha trobat. I quan ho ha fet, com va passar fa uns mesos a Girona ciutat, l'operació es va trencar perquè no hi va haver entesa amb el particular que era l'amo de l'espai. Tot i que la prioritat del club ha sigut sempre construir la Ciutat Esportiva a la capital, ha arribat un punt que també s'han activat plans B i s'han fet contactes amb molts municipis veïns. Celrà, Vilablareix, Fornells i Vilobí, per exemple, han estat sondejats pel Girona, tot i que ara mateix no hi ha res avançat en cap d'aquestes poblacions.

A Montilivi guarden silenci i opten per treballar amb discreció. Però tant el director esportiu, Quique Cárcel, com el tècnic, Pablo Machín, o el director general, Ignasi Mas-Bagà, saben que és indispensable resoldre aquest particular per poder consolidar un projecte amb garanties a Primera Divisió. Aquesta temporada, a Segona, el Girona ha utilitzat cinc escenaris diferents per entrenar: Montilivi i/o l'annex, Vilablareix (gespa artificial), Top Ten (gespa natural, a Tordera), Torremirona (gespa natural, a Navata) i Peralada (gespa natural). La majoria d'aquests escenari, llevat del cas de Vilablareix, situats a gairebé tres quarts d'hora de cotxe.

Contacte amb el GEiEG

A l'espera d'una solució definitiva, el Girona ha reactivat els contactes amb el GEiEG per avaluar si fos possible trobar algun espai al complex de Palau. Es tractaria d'un terreny que hi ha sota la pista d'atletisme, que sol utilitzar-se per a llançaments. L'espai s'hauria d'arranjar i, a més, caldria resoldre un altre problema, que és que hi passauna línia d'alta tensió. No és la primera vegada que el club es posa en contacte amb el Grup per estudiar aquesta situació, tot i que fins ara mai s'ha pogut concretar cap acord.

El projecte del Girona és ambiciós. La Ciutat Esportiva que planeja el club seria de Primera i un dels arguments que es ven per defensar-la, a banda de la necessitat que hi ha per la falta d'instal·lacions, és que serviria per dinamitzar la zona de la capital, o el municipi veí, allà on es construís perquè hi passarien diàriament, i sobretot els caps de setmana, centenars de jugadors i familiars. La setmana passada el director esportiu, Quique Cárcel, va fer una crida a les institucions per caminar junts en aquest sentit, durant la presentació de Gorka Iraizoz: «Cal avançar perquè si no estem donant massa avantatge als rivals i tenim un problema. Demano que les institucions i tothom faci un pas endavant perquè al final potser tot es queda en no res i ens en penedirem d'aquí a uns anys».

Obres a Montilivi

Mentrestant el que sí que avança són els primers treballs de millora a l'estadi. De l'antiga gespa ja pràcticament no en queda ni un bri, com tampoc es visualitzen les antigues banquetes, encara situades en un fossar i que ara seran substituïdes per unes d'elit. A falta de concretar per a quants espectadors es farà l'ampliació de la grada i per on es comença, la reposició del drenatge i la instal·lació de la nova gespa, amb la rebaixa de mig metre del camp, ja està en marxa.