Han passat molts dies i també moltíssimes coses des del primer de juliol del 2015. Arreu, però sobretot a Montilivi. La metamorfosi que el Girona FC ha viscut en aquests dos darrers anys ha estat evident. Constant. I sembla que encara no té aturador. Aquell matí d'estiu, el club escenificava el canvi de mans de la seva propietat. El feia públic. L'anunciava. Ho feia després de mesos i mesos de negociacions frustrades -l'argentí Ricardo Pini i les rocambolesques operacions per comprar l'entitat no van arribar a bon port- i d'un munt de rumors, alguns certs i d'altres només fum. Finalment, era l'empresa francesa TVSE Futbol, una branca de la societat TV Sport Events, l'encarregada de posar el punt i final a l'etapa de Josep Delgado al capdavant -o allà on fos- del club. Els dos caps visibles de la nova propietat, Samir Boudjemaa i Jean-Louis Dutaret, van ser aquell 1 de juliol a Girona. Acompanyats de Pere Guardiola, una part importantíssima a les negociacions, van explicar el nou projecte al restaurant Draps de la ciutat.
Aquell dia, dos anys enrere, TVSE Futbol passava a controlar el 80% de les accions de l'entitat. Un canvi de mans que ha permès al Girona FC millorar en tots els aspectes i no deixar de mirar cap amunt. Des d'aquell dia fins avui, la transformació ha afectat positivament la vessant econòmica, social i esportiva. L'èxit més sonat, i també recent, és l'històric ascens del primer equip a la Primera i la possibilitat, ara ja ben real, de donar el salt a l'elit. És el penúltim capítol d'una història que continua, que segueix endavant. El proper pas serà anunciar un nou canvi de mans, aquest cop encara molt més agosarat, i que hauria de dotar d'encara molt més poder al club. En tots els sentits. Ben aviat, s'anunciarà la compra d'un mínim del 80 per cent de les accions per part del City Football Group, cosa que aportarà un major potencial econòmic i també ampliarà el ventall de possibilitats per seguir creixent. Els lligams amb el Manchester City es multiplicaran i el projecte, que fa dos anys començava a mirar enlaire, serà encara més ambiciós i agosarat.
Dos estius enrere, Boudjemaa i Dutaret deien somiar aconseguir, més d'hora que no pas tard, pujar a Primera. Havien quedat convençuts per la proposta de Guardiola, una persona clau en les negociacions -l'empresari havia actuat com a intermediari en tot moment- i no havien dubtat en llançar-se a la piscina. A Dutaret i Boudjemaa no se'ls ha tornat a veure mai més; sí a Guardiola, qui tot i no treure gaire el cap per Montilivi, ha fet i desfet durant tot aquest temps, acompanyat per la seva gent de confiança. L'entrada de TVSE, el juliol del 2015, no va comportar massa canvis a l'organització esportiva del primer equip: Pablo Machín va seguir a la banqueta i també Quique Cárcel a la direcció esportiva. Sí que se li va fer un rentat de cara al Consell d'Administració i també alguns canvis a les oficines, amb l'entrada de nou personal.
Ignasi Mas-Bagà, que ja feia poc temps que havia aterrat al club, va anar guanyant protagonisme fins erigir-se en el nou director general; Patxi Otamendi deixava el seu càrrec i la presidència l'ocupava Delfí Geli. Noms com els de Daniel Sambola i Olga Melekhova també van desaparèixer del mapa. El Consell es transformava fins la configuració actual: Mas-Bagà (president), Salvador Capdevila (vicepresident), Ricard Capdevila (secretari) i els vocals Joel Borràs, David Sánchez, Albert Mateos i Albert Olivé.
Canvi de cromos als últims dos anys, però també un salt de qualitat en múltiples àmbits. Un d'ells, l'econòmic. L'aterratge de la nova propietat ha comportat una important injecció de diners que ha acabat estabilitzat l'entitat -s'havia aconseguit esquivar un perillós concurs de creditors que amenaçava en tancar la paradeta- a base, entre d'altres maniobres, de més d'una ampliació de capital. Amb més diners, els dos darrers anys s'han pogut construir dues plantilles consecutives: la primera es quedava a les portes de l'ascens i la segona, pujava finalment a Primera sense passar el peatge del play-off.
Més diners, però també més massa social. La mitjana d'espectadors a l'estadi de Montilivi ha crescut aquesta última temporada; també el nombre de socis. Aquest darrer any s'ha tancat amb 7.000 abonats. I perquè el club va decidir posar-hi fre en existir el perill de quedar-se sense localitats per posar a la venda. A tots ells, cal afegir-hi els Fans, una nova fórmula que s'ideava aquest curs des del club i que ha enganxat a un bon número de persones.
I ara, què?
L'etapa de TVSE Futbol al capdavant del Girona, que ha comportat més èxits que no pas patacades, és a punt d'escriure el seu final. L'ascens a Primera ha estat clau perquè el City Footbal Group hagi decidit comprar, definitivament, el paquet majoritari d'accions de l'entitat. Les negociacions fa temps que estan en marxa; no estan tancades del tot, però a punt de solfa. El procés quedarà finiquitat, si res es torça, en els propers dies. Quan tot estigui dat i beneït, el grup City Football -propietat del xeic Mansour bin Zayed al Nahyan- controlarà com a mínim el 80 per cent de les accions. En podria tenir més, ja que la intenció és aconseguir-ne el màxim possible: Delgado encara manté prop d'un 18 per cent i la resta queda repartit entre els petits accionistes.
La nova propietat comportarà més canvis estructurals, però sobretot servirà com a font d'ingressos (el pressupost es multiplicarà) i també farà que la relació amb el City sigui encara més estreta del que ho és ara -aportant cessions, però també ajudant a pagar possibles traspassos i assumir alguns sous massa elevats-. Guardiola es farà també amb una quantitat de les accions del club a determinar i podria tenir fins i tot un càrrec. L'entrada de City Football Group serà l'impuls necessari, també, perquè l'esperada ciutat esportiva vegi la llum. Com a mínim, per aportar els fons necessaris per construir-la. De moment, encara cal trobar uns terrenys que es resisteixen. També està previst ampliar el camp i passar de les 9.200 localitats actuals a unes 13.000. En general, despeses que amb l'entrada de més capital es podran afrontar amb moltes més garanties que no pas ara.
Tot plegat, per seguir mirant cap amunt. Com el club va començar a fer ara fa dos anys, des d'aquell migdia d'estiu al bell mig de la ciutat. Llavors, el futur del Girona era una incògnita i ben pocs eren els agosarats que s'imaginaven que les coses canviaren tant en poc temps. Qui ho havia de dir?
