Poc es podia imaginar Pere Pons, quan encara un marrec i posava els dos peus per primer cop al Girona, que algun dia es convertiria en tot un emblema d'un club de la Primera Divisió. Quedaven llavors encara molts anys perquè això passés, temps perquè el de Sant Martí Vell anés cremant etapes al futbol base, creixent i millorant. El mateix que ha seguit fent fins ara; el camí que l'ha dut a erigir-se en el pal de paller per excel·lència del vestidor i un dels futbolistes més estimats per l'afició. Una afició que encara el venerarà més al saber que aquest estiu, Pons ha estat capaç de refusar una «proposta molt important» d'un club de la màxima categoria que «estava disposat a pagar-li la clàusula» per seguir al club de la seva vida. Dimecres, poc abans del Trofeu Costa Brava, el Girona anuciava la seva del fins el 2020. Al vespre, Pons deia estar «molt content» a la zona mixta i ahir, en una roda de premsa a l'estadi, explicava el reguitzell de sensacions que li ha provocat prendre aquesta decisió.

«Des del primer moment que el Girona em va passar la proposta, vaig parlar-ho amb els representants i la meva família. Seguir era la meva primera opció. Tenia alguna altra cosa, però sempre he pensat que continuar al club era el millor que podia fer. M'he sentit valorat i estimat des del primer dia, i la millor manera de tornar tot això és esforçant-me al camp». Així encetava el seu discurs el gironí, que segueix tan cofoi com sempre quan algú l'elogia. Se li va preguntar per si se sentia un pal de paller i un exemple, recordant-li que Machín i els seus companys, un dia abans, s'havien mostrat més que satisfets amb la seva renovació. Amb un somriure, va respondre: «Si l'entrenador i l'equip em veuen així voldrà dir que estic treballant bé. No és el meu principal objectiu. Això és un esport col·lectiu i tots som importants. Porto aquí molts anys i he acumulat minuts. L'únic que vull fer és seguir creixent, donant-ho tot. Només gràcies a això he pogut arribar fisn aquí», deia. Recordava que ha «cremat totes les etapes» a la base i que sap que li ha «costat molt» ser a Primera. Per això, un cop amb el premi a la mà, no el volia deixar escapar. «Vull ser partícip d'això, aportant el meu granet de sorra i jugant amb el Girona a Primera com més anys millor».

No es considera un «exemple» a seguir pels més joves, però sí que té clar que «espero que el club segueixi comptant amb la gent de casa. Hi ha jugadors de molt nivell. Ara a Primera és una mica més difícil pujar des de baix». I també va admetre que haver renovat fins el 2020 li permet complir un «somni». Ara, el que li toca és «donar el màxim de mi» i correspondre a l'afició. «La gent m'estima, però jo també els estimo molt a ells».

Finalment, va parlar de l'imminent inici de lliga. «Ens espera una categoria nova i de molt nivell. L'encarem amb molta il·lusió i ganes. Contra el City vam oferir una bona imatge, però som conscients que encara ens queda moltíssim per millorar».

El millor fitxatge de l'estiu

Primer va ser el president, Delfí Geli, el que va parlar de Pere Pons com un «referent», un «exemple» i un futbolista amb una «projecció extraordinària». I més tard, el directo esportiu, Quique Cárcel. Ell, a part d'elogiar les seves aptituds tècniques, en va destacar el seu «compromís», justificat amb la decisió que ha pres el futbolista. «No ha tingut un estiu gens fàcil. Ell volia estar aquí per sentiments. És el club de la seva vida. Però com a tot jugador vol progressar i millor. Tenia una proposta molt important d'un club -possiblement el Vila-real- que en pagava la seva clàusula. Ell ha decidit apostar fort pel Girona. Ha posat per davant els sentiments al tema professional. En Pere té aquell ADN gironí que volem. Els seus valors són clau. És el millor fitxatge que podíem fer aquest estiu. Era clau que continués».