L'actual Màlaga CF es va constituir com a SAE el 1994. Agafava el relleu de l'antic CD Màlaga, dissolt el 1992 pels seus problemes econòmics. La temporada 1990-91, després d'haver descendit a Segona en caure en una promoció contra l'Espanyol, el club andalús, ja amb dificultats, fitxava com a entrenador Waldo Ramos, que hi arribava després d'haver dut el Palamós a la categoria de plata des de Preferent. Waldo, que havia dirigit el Girona una part del curs 1984/85 i tot el 1985/86, només hi va durar 11 partits. José Pardo Requena, el dirigent del CD Màlaga, el va fulminar tot i que l'equip anava cinquè per situar a la banqueta l'exjugador Ben Barek. Un canvi que tampoc va servir per tornar a la màxima divisió.

Ramos, allunyat de les banquetes, continua sent un fidel seguidor del futbol. Dissabte va ser a Montilivi per veure al costat del seu fill i del seu net el debut del Girona a Primera contra l'Atlètic. Va quedar sorprès per «la primera part enlluernadora» de l'equip de Machín, i encara avui lamenta que els matalassers poguessin igualar amb 10 un 2-0. Waldo no té gaire bon record de la seva etapa a Màlaga. Hi vol passar de puntetes. «Va ser anecdòtica la meva estada allà. Han passat molts anys i no toca parlar-ne. El que vaig viure allà em va ajudar a prendre determinacions per deixar de ser entrenador d'elit», destaca.

Li havien encomanat tornar el Màlaga a Primera, però com diu «els miracles no existeixen». I aquell equip no va ascendir, ni amb ell ni amb el seu substitut. És més, el CD Màlaga va acabar dissolt pels problemes econòmics. Millor record té Waldo dels seus anys a Girona a mitjans dels vuitanta, abans de protagonitzar una autèntica gesta portant el Palamós a Segona A des de Preferent. Va ser després d'aquella època esplendorosa a la Costa Brava quan li va arribar una proposta de la Costa del Sol que va ser «traumàtica». Demà té clar que «jo aniré amb el Girona. La meva etapa malaguenya va ser efímera. Una anècdota».

Preguntat per quins jugadors del Girona li van agradar més el dia de l'Atlètic destaca Muniesa «per la vinculació que tinc amb Lloret i la seva família». La línia defensiva el va engrescar, «amb gent com Maffeo i Bernardo». «En general vaig veure l'equip millor del que m'esperava. Portu també em va agradar bastant, i Pere Pons al mig del camp. A dalt Stuani va fer el que han de fer els davanters, gols».

Dissabte es va trobar un Montilivi canviat. Res a veure amb aquell estadi fred i desert dels anys vuitanta, a Tercera. «Quan jo entrenava el Girona, miraves enrere, a tribuna, i veies la gent amb el cigar i el transistor escoltant el Barça», destaca. Waldo espera que el Girona de Primera «sigui perdurable» i es consolidi entre els millors. El de demà serà el primer partit oficial entre el Girona FC i el Màlaga CF. Anteriorment només hi ha un precedent, la campanya 1948-49, contra l'antic CD Màlaga, a Segona. A Vista Alegre s'hi va registrar un 2-2.