L'afició del Girona continua seduïda pel futbol de Primera. Si contra l'Atlètic, en l'estrena a la màxima categoria contra un rival de Lliga de Campions, van anar al camp 11.511 espectadors, ahir la xifra va ser més modesta (9.966), però seria igualment impensable fa ben poc a la ciutat. En total en aquestes dues primeres jornades que el Girona ha jugat de local (el partit contra l'Atlètic es va canviar d'ordre perquè els matalassers encara no tenen a punt el nou Wanda Metropolitano) han dut a l'estadi 21.477 seguidors. Per superar aquesta xifra, la temporada passada, a Segona, van fer falta cinc jornades. La visita de l'Oviedo, a mitjans octubre, va registrar una entrada de 4.713 persones, que sumades a les que havien portat l'Elx (4.381), l'Almeria (4.917), el Mirandés (3.588) i el Reus (5.309), feien un total de 22.908.

L'entrada que va registrar ahir Montilivi hauria fer vessar l'antiga capacitat de l'estadi, fixada en 9.200 localitats. Gràcies a l'ampliació que s'ha fet aquest estiu, ara al camp hi poden anar 13.500 espectadors. Ahir el club va obrir les portes dues hores abans i això va facilitar molt l'accessibilitat. Les llargues cues que es van registrar contra l'Atlètic van desaparèixer. En l'aspecte de la mobilitat, poc abans d'arribar al punt de control de la zona de seguretat instal·lat a l'avinguda de Montilivi s'hi va habilitar un nou aparcament per a motos que va tenir una bona resposta. Alguns cotxes que hi van estacionar, no fent cas als senyals que indicaven que era un espai reservat per a motos, eren retirats per la grua una hora abans del partit.

Tot i que el rival d'ahir no té l'impacte mediàtic de l'Atlètic, l'afició gironina va seguir demostrant que té moltes ganes de futbol. De bon inici va estar al costat de l'equip i, sobretot, en els instants finals, per la incertesa del marcador, va convertir-se en allò que anomenen el jugador número 12, instigats des de la banda per Machín i des de la gespa per Gorka i Bernardo. Amb el xiulet final de l'àrbitre Jaime Latre el públic va respirar i va acomiadar els seus jugadors amb una ovació. Mentrestant molts espectadors es van quedar per cantar l'himne amb una passió inèdita.